Miró i Dalí van ser fonts d'inspiració per a Hergé, el pare de Tintín
"Les aventures de Tintín", creades per l'il·lustrador Hergé, són un referent del món del còmic per a diverses generacions. Van ser un fenomen del segle XX que van arribar a mig món gràcies a les traduccions a més d'un centenar d'idiomes, entre els quals el català i l'aranès.
Avui dia, Tintín continua tenint milions de seguidors arreu del món. Ara bé, tot i que és difícil trobar gent que no conegui l'intrèpid reporter, no tothom sap qui hi ha al darrere de Tintín.
Aquest és justament l'objectiu d'"Hergé. The Exhibition", una mostra internacional que submergeix els visitants en l'univers del genial il·lustrador, considerat per molts com el pare del còmic europeu. Després del seu pas per París, el Quebec, Xangai i Lisboa, la mostra acaba d'aterrar al Circulo de Bellas Artes de Madrid. De moment, segons els organitzadors, no està previst que l'exposició visiti Barcelona.
Nick Rodwell, administrador del museu Hergé, sobre l'il·lustrador:
Darrera de Tintín hi ha molt més del que pots imaginar. Hergé va ser un gran artista, no va ser només un dibuixant de còmics.
A l'exposició hi trobem més de 300 peces originals provinents del Museu Hergé de Bèlgica. I no només de Tintín, sinó també d'altres projectes més desconeguts d'un dels artistes més polifacètics del segle XX. De fet, els visitants poden descobrir que l'artista va intentar ser pintor a principis dels anys 60 i que tenia una gran fascinació per l'art modern que marcava l'època.
Tot i així, a la mostra queda palès com el poc cas que se li feia al còmic --art que havia fet famós a Hergé-- afectava emocionalment el dibuixant belga, que no acabava de veure reconeguda la seva obra com a veritable art.
Sobre la mostra, el tintinòleg Joan Manuel Soldevilla diu:
En aquesta exposició veiem Hergé fent còmic, com a grafista, dissenyador, publicista... Era molt permeable als batecs de les corrents artístiques de la seva època.
Una de les sorpreses que ofereix "Hergé. The Exhibition" és descobrir que l'il·lustrador era un gran col·leccionista de peces d'art, com Liechtenstein, Poliakoff o Dubuffet. Que Andy Warhol va fer-li un retrat i que dos artistes catalans li van ser font d'inspiració: Miró i Dalí.
Joan Manuel Soldevilla, gran coneixedor de l'obra de Tintín, explica que quan Hergé comença a pintar una línia més abstracta "s'inspira molt en Miró". A més, Soldevilla afirma que Dalí era un gran lector dels còmics de Tintín i que per això va enviar-li un telegrama a Hergé amb motiu dels 50 anys de vida de "Les Aventures de Tintín". Aquest telegrama signat per Dalí és en una de les vitrines de l'exposició.
L'exposició també és un tresor per als tintinòlegs
Tot i que Hergé és el protagonista d'aquesta mostra, els fans de Tintín també hi trobaran un munt de peces de Tintín, Milú, el capità Haddock, Dupond i Dupont o en Tornassol. Al Círculo de Bellas Artes de Madrid poden veure's una gran col·lecció d'il·lustracions, planxes originals, escultures i maquetes.
A més, els organitzadors no han volgut amagar algunes de les seves vinyetes més controvertides, les de "Tintín i el Congo", titllades de racistes. De fet, la mostra contextualitza aquests dibuixos en el moment històric que es vivia i en el poc coneixement que tenia Hergé de l'Àfrica.
Tintín continua sent un personatge i una franquícia que funciona a ple rendiment i mostra d'això és l'enorme interès que ha despertat aquesta exposició en els seus primers dies oberta al públic. A més, la confluència dels carrers Gran Vía i Alcalá acull durant uns dies una rèplica de grans dimensions del coet amb què Tintín va arribar a la lluna.
La mostra tancarà el 19 de febrer de 2023.
