"M'obliguen a viure amb dolor": el futur del Francesc, amb l'eutanàsia aturada pels tribunals
Fa una setmana el Tribunal Suprem va anunciar que terceres persones poden recórrer una mort assistida ja autoritzada per la Comissió de Garanties per a l'Eutanàsia. Ho va fer arran del cas del Francesc Augé, que té reconegut el dret a rebre ajuda per morir, però que té l'eutanàsia en suspens als tribunals per un recurs del seu pare.
Què implica per a ell la sentència del Suprem? Doncs que el cas torni a la casella de sortida, als jutjats on va arribar fa dos anys, que l'haurà d'analitzar a fons per valorar si hi ha un patiment extrem i compleix tots els requisits per rebre l'eutanàsia. Després, a més, hi ha obertes totes les vies legals de revisió possibles: un judici en primera instància i eventuals recursos al TSJC, al Suprem, al Constitucional o fins i tot al Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg.
Podrien ser dos anys més d'espera, com li va passar a Noelia Castillo, que va rebre l'eutanàsia al març després de 601 dies lluitant per una mort digna, segons explica al 3CatInfo el Francesc José María, vicepresident de la Comissió Garanties de l'Eutanàsia.
"Per a mi, és una agonia", explica Francesc Augé, que diu que ara està obligat a viure amb dolor per les seqüeles de dos infarts i quatre ictus que va patir:
No soc el que era abans, per a mi s'ha acabat el viatge.
Afegeix que abans d'aquest procés no pensava en el suïcidi. "Ara m'han obligat a pensar en el suïcidi; no és just, és absurd, és la meva vida", lamenta.
El Francesc denuncia que per als jutges és "un zero a l'esquerra" i que no han parlat mai amb ell: "Si m'haguessin escoltat, ja no seria aquí", assegura.
