Mor 16 minuts després que l'acomiadin per burofax i el jutge reconeix que és accident laboral

Un jutjat social de Conca ha declarat com a accident laboral la mort d'un cambrer que va morir d'un atac de cor pocs minuts després de rebre la carta d'acomiadament enviada per l'empresa.

La sentència, que ja és ferma, canvia la mort de la categoria de "malaltia comuna" a "accident de treball", cosa que atorgarà a la viuda i als fills pensions més altes.

El cambrer va morir el 17 de novembre del 2018, quan estava de baixa a casa, per una costella trencada a causa d'una caiguda, després de rebre un burofax amb l'acomiadament.

16 minuts entre el burofax i la mort

La sentència precisa l'hora en què va rebre el burofax, a les 10.14 del matí, i l'hora que els serveis d'emergència van certificar la mort, a les 10.30, és a dir, exactament 16 minuts després.

La Seguretat Social va fixar un mes després les pensions de viudetat de la dona i d'orfandat dels fills com si la mort no tingués relació amb l'àmbit laboral, i el sindicat CCOO ho va recórrer.

Dos anys després, un informe de la inspecció de treball va afirmar que, com que no s'havia mort ni en jornada laboral ni al lloc de treball, "no operava la presumpció de laboralitat":

"Per això s'ha d'acreditar la vinculació entre l'accident cardiovascular i la seva feina."

El burofax, el "factor desencadenant"

La viuda i el sindicat van denunciar-ho al jutjat social, que no els va donar la raó per qüestions formals, però el Tribunal Superior de Justícia de Castella-La Manxa va exigir resoldre el fons.

I la sentència del mateix jutjat, que primer va arxivar-ho, és contundent: considera que sí que hi ha "un nexe causal" entre "l'ingredient laboral" i la mort del treballador:

"En aquest cas és obligat concloure que el 'factor desencadenant' de la crisi cardíaca que va motivar la mort del treballador va ser de naturalesa eminentment laboral."

El jutge considera provat que aquest factor va ser el burofax acomiadant-lo, "donada la magnitud del contingut i significat en la seva vida laboral" i "la immediatesa entre la lectura i l'infart".

"L'empresa va introduir un element laboral en l'àmbit privatiu"

Segons la sentència, que no fos al lloc de feina ni en horari laboral no era obstacle perquè la motivació fos primordialment laboral, i en responsabilitza directament l'empresa:

"Va ser la mateixa empresa la que, per pròpia iniciativa i sense esperar la seva reincorporació, va decidir introduir en l'àmbit privatiu del treballador un element laboral com és la comunicació de l'extinció de la relació laboral."

I continua afirmant que la carta va "contagiar d'inevitable connotació laboral tota reacció física i conseqüències que l'actor pogués tenir a conseqüència d'aquesta acció patronal".

La pensió de viudetat que havia decretat inicialment la Seguretat Social era de 657 euros al mes, i la dels nens 240 cadascun, i ara aquestes xifres seran més altes.

Se n'haurà de fer càrrec la mútua amb què treballava l'empresa, i també la mateixa empresa, que en el seu moment va assumir la improcedència de l'acomiadament.