Mor als 102 anys Ieoh Ming Pei, arquitecte de la piràmide de vidre del Louvre
Ieoh Ming Pei, un dels arquitectes més prolífics i venerats del món, autor de la famosa piràmide de vidre del Louvre i de grans museus i edificis públics als EUA, ha mort la nit d'aquest dijous als 102 anys, segons va informar el seu fill Li Chung Pei al diari The New York Times.
L'arquitecte estatunidenc, nascut el 1917 a Canton, a la Xina, fill d'un prominent banquer, és considerat un dels grans mestres de l'arquitectura. Va formar el seu propi estudi, I. M. Pei & Associats, el 1955 i va rebre el Premi Pritzker el 1983.
Els seus primers projectes van ser principalment per a William Zeckendorf, promotor immobiliari responsable de bona part del paisatge urbà de Nova York, per a qui va començar a treballar el 1948, poc després de graduar-se a Harvard.
Va fer projectes importants per tots els Estats Units, inclosos els museus Everson de Siracusa i Des Moines Art Center d'Iowa. Completats tots dos el 1968, van ser els primers d'una sèrie de museus, inclosa l'Ala Oest de la National Gallery de Washington (1978) i la reforma del Louvre (1989), el seu primer projecte a Europa.
Ordenar l'espai
El president francès François Mitterrand va prescindir de fer una convocatòria pública i va encarregar l'ordenació de l'entrada al museu parisenc directament a Ieoh Ming Pei, que era ja un dels arquitectes més famosos del món.
La seva agosarada proposta va consistir a col·locar una piràmide de vidre de 21 metres d'alt a l'esplanada central que dibuixa l'antic palau de la monarquia i que dona accés a unes galeries subterrànies.
D'aquesta manera va facilitar l'accés dels visitants i va dotar el centre d'una entrada central en substitució de la lateral per la qual accedia el públic fins llavors.
El projecte, una intervenció moderníssima en un edifici que encarna el classicisme, va desfermar una acalorada discussió entre partidaris i detractors.
"Em trobo amb persones que parlen de Lluís XIV com si hi haguessin sopat al vespre. Si fos únicament nord-americà no ho comprendria, però afortunadament la cultura xinesa és molt vella i puc entendre-ho", va dir llavors.
L'obsessió d'Ieoh era que les seves obres resistissin el pas del temps. Avui dia el seus museus, gratacels corporatius o d'habitatges --barreja de pragmatisme i gosadia-- tenen un peu en la tradició clàssica alhora que van un pas al davant de les tendències, fórmula imbatible per sobreviure.
El seu últim museu va ser el d'Art Islàmic de Doha (Qatar), que va acabar el 2008.
A més de museus, va dissenyar habitatge social, auditoris, torres d'oficines, edificis administratius, aeroports --el que avui és el JFK de Nova York-- i hospitals.
