Marcos Ordóñez volia destruir les barreres entre la cultura acadèmica i la cultura popular (3CatInfo)

Mor el crític teatral i escriptor Marcos Ordóñez

Les seves columnes sobre els espectacles a què assistia eren de lectura obligatòria per a molts aficionats al teatre
Ignasi Gaya
Periodista de Cultura de 3CatInfo
1 min

El crític teatral i escriptor Marcos Ordóñez ha mort als 69 anys. Patia una malaltia que els últims anys l'havia incapacitat per treballar. La seva mort ha commocionat el sector del teatre, ja que Ordóñez era un referent de la crítica.

Les seves columnes d'opinió sobre els espectacles als quals assistia tenien una pàtina literària que les feia molt reconeixibles, tal com saben els lectors de mitjans com El Correo Catalán, l'ABC o lAvui, ja que Ordóñez va col·laborar amb aquests diaris. Tanmateix, la figura d'aquest crític teatral s'associa sobretot amb el suplement Babelia, del diari El País. Hi va escriure durant més de 20 anys.

Una obra amb un rerefons autobiogràfic

Nascut a Barcelona el 1957, Ordóñez tenia una curiositat intel·lectual extraordinària. Fruit de la seva erudició, a banda dels articles periodístics, també va escriure una vintena de llibres de gèneres diversos.

A la seva obra narrativa, basada, sovint, en els records de la Barcelona de la seva joventut, hi trobem llibres com "Una vuelta por el Rialto", "Rancho aparte", "Puerto Ángel", "Tarzán en Acapulco", "Comedia con fantasmas", "Detrás del hielo", "Turismo interior", "Un jardín abandonado por los pájaros" i el més recent "Juegos reunidos". En gairebé tots els casos, l'autor dedicava les seves obres a la seva dona , la seva inseparable Pepita.

A banda, però, Ordóñez també va publicar diverses obres relacionades amb el teatre i el cinema, com ara "Beberse la vida; Ava Gardner en España", "Telón de Fondo", "De aire y fuego" (la biografia de l'actriu Núria Espert) o "Big Time: la gran vida de Perico Vidal".

Queda clar, davant aquest reguitzell d'obres de tota mena, que Ordóñez tenia claríssim que calia destruir les barreres entre la cultura acadèmica i la cultura popular.

Una voluntat que no va impedir que, fins a cert punt, a Ordóñez se'l considerés un autor de culte... que no venia gaires llibres. "Hi ha una cosa més difícil de trobar que una primera edició de Marcos Ordóñez: una segona edició de Marcos Ordóñez", deia amb sornegueria.

Temes relacionats

Avui és notícia

Més sobre Obituari

Mostra-ho tot