Mor Brigitte Bardot als 91 anys, la icona del cinema que va dedicar la vida als animals

L'actriu francesa Brigitte Bardot ha mort als 91 anys, segons ha confirmat la fundació que porta el seu nom.

Actriu, cantant i icona de la sensualitat a mitjans del segle XX, Bardot ha representat com ningú el mite de la dona francesa rebel i sensual. Un ideal de bellesa imitat per models, actrius i dones d'arreu del món i de diverses generacions.

Nascuda el 28 de setembre del 1934 a París, França, va fer més de 40 pel·lícules en menys de 20 anys, entre el 1955 i el 1973. Brigitte Bardot, també coneguda com a BB, va saltar a la fama pel seu paper a la pel·lícula "I Déu va crear la dona" (1956), dirigida pel seu marit, Roger Vadim, amb qui s'havia casat quan tenia 18 anys. 

Una de les seves millors interpretacions, segons la crítica, va ser a "La veritat" (1960), sota la direcció d'H. G. Clouzot. Aquesta li va valdre el premi a la millor actriu estrangera als David di Donatello, a Itàlia. Va ser l'únic premi que va rebre al llarg de la seva carrera com a actriu.

El 1962 va protagonitzar "Vida privada", de Louis Malle, un drama en part autobiogràfic on Bardot interpreta una jove que s'instal·la a París per ser ballarina fins que la descobreix un fotògraf i esdevé una estrella assetjada pels periodistes que perd la seva vida privada. 

L'any següent, el 1963, va protagonitzar "El menyspreu", de Jean-Luc Goard, considerada una obra mestra del cinema francès. Una de les seves últimes pel·lícules va ser "L'os i la nina" (1970), una comèdia romàntica sofisticada de Claude Lecomte. 

Bardot també va brillar com a cantant i de fet va gravar la primera versió de "Je t'aime, moi non plus" de Serge Gainsbourg, abans que ho fes Jane Birkin. 

Una segona vida dedicada als drets dels animals

Brigitte Bardot va decidir retirar-se de la pantalla gran el 1973, abans de complir els 40 anys. Des d'aleshores va deixar enrere les càmeres i els focus i es va retirar a Saint Tropez, des d'on va crear la Fundació Brigitte Bardot, dedicada a la lluita pels drets dels animals.

Una de les seves principals causes com a activista animalista va ser la lluita per la prohibició de la caça de foques per aprofitar-ne la pell. Va aconseguir que se'n prohibís la importació a França i, més tard, per extensió, a tota la Unió Europea. 

Discurs racista i homòfob

Els darrers temps havia aixecat polèmica per les seves declaracions racistes, islamòfobes, homòfobes i en contra del feminisme que fins i tot li van costar diverses condemnes judicials.

Bardot també havia declarat el seu suport a Marine Le Pen i l'extrema dreta francesa, i la seva admiració pel president rus Vladímir Putin.