Mor David Rosen, cofundador de Sega i pioner dels videojocs d'Arcade, als 95 anys
David Rosen, cofundador de Sega i una de les figures més determinants en la història dels videojocs, ha mort als 95 anys.
Rosen, que va liderar l'empresa des dels anys seixanta fins als noranta i en va ser director fins al 1996, és considerat un dels grans arquitectes del naixement i l'expansió del negoci dels jocs d'Arcade al Japó i de la consolidació de Sega com a potència global en consoles domèstiques durant les dècades de 1980 i 1990.
De les fotos de carnet als Arcade
Nascut als Estats Units, Rosen va arribar al Japó com a pilot de la força aèria nord-americana durant la guerra de Corea. Un cop acabat el conflicte, va decidir quedar-s'hi, atret per un país en plena reconstrucció i per les oportunitats econòmiques que s'hi obrien.
El 1954 va fundar Rosen Enterprises, una empresa que inicialment importava cabines fotogràfiques dels Estats Units per satisfer la demanda creixent de carnets d'identitat entre la població japonesa. Aquell primer negoci va ser l'embrió d'una trajectòria empresarial que acabaria transformant la indústria de l'entreteniment electrònic.
A partir de les cabines fotogràfiques, Rosen va ampliar l'activitat cap a les màquines de "pinball" i altres dispositius recreatius de monedes, que s'instal·laven en botigues, restaurants i cinemes. El 1965, Rosen Enterprises es va fusionar amb una altra companyia importadora i de la unió en va sorgir Service Games, abreujat com a Sega, una marca que s'acabaria convertint en sinònim d'innovació tecnològica i cultura pop.
Durant els quinze anys següents, Sega va deixar d'importar màquines estrangeres per dissenyar-ne de pròpies. L'empresa va passar de les "jukeboxes" i el "pinball" als jocs electromecànics d'Arcade. Sega també va apostar per obrir els seus propis salons recreatius, i controlar així tota la cadena del negoci, des del disseny fins a l'explotació.
L'etapa de màxima esplendor de la companyia va arribar entre el 1983 i el 1998. En aquells anys, Sega va passar de ser un competidor més al costat de Namco, Capcom, Taito o Konami a convertir-se en un referent absolut del sector. Ja als noranta, títols com Virtua Racing i Virtua Fighter van consolidar la reputació de Sega com a potència tecnològica.
La guerra de les videoconsoles domèstiques
Paral·lelament, Rosen va veure clar que el futur també passava pels jocs domèstics. A finals dels setanta i inicis dels vuitanta, Sega va entrar en el mercat de les consoles, dominat aleshores per Nintendo.
Després d'un primer intent fallit, la companyia va llançar la Master System el 1986, que va tenir resultats discrets als Estats Units, però un èxit notable a Europa i Sud-amèrica. Sega va trobar un nínxol apostant per un públic adolescent, amb jocs més agressius i madurs que els de la competència.
Aquesta estratègia va culminar amb la Mega Drive, llançada al Japó el 1988 i rebatejada com a Genesis als Estats Units. Amb campanyes de màrqueting icòniques i una imatge rebel, Sega va aconseguir plantar cara a Nintendo i viure la seva època daurada en el mercat de consoles. Rosen va continuar ocupant càrrecs directius fins a mitjans dels noranta, que es va retirar.
La decadència de Sega
La sortida de Rosen va coincidir amb l'inici de la decadència de Sega com a fabricant de consoles. Decisions estratègiques erràtiques, com el llançament precipitat de la videoconsola Saturn, la fragmentació del maquinari i la pèrdua de confiança dels desenvolupadors van debilitar la companyia.
L'arribada de Sony PlayStation va acabar de desplaçar Sega del lideratge, i la Dreamcast, tot i ser avançada tecnològicament, no va poder revertir la situació. El 2001, Sega va abandonar definitivament el negoci de les consoles per centrar-se en el desenvolupament de videojocs.
Malgrat aquesta caiguda, el llegat de David Rosen és indiscutible. Va ser un visionari que va ajudar a construir els fonaments de la indústria moderna del videojoc i que va portar Sega a marcar tota una generació de jugadors.
