Mor el cineasta hongarès Béla Tarr, mestre del cinema en blanc i negre i els plans seqüència
El cineasta hongarès Béla Tarr ha mort aquest dimarts als 70 anys. El director, conegut pels seus llargmetratges en blanc i negre, amb llargs plans seqüència i moviments lents de càmera, és una de les figures referents del cinema contemporani europeu.
Tarr va fer onze pel·lícules al llarg de la seva carrera. Va debutar el 1979 amb "Nido familiar", i "El cavall de Torí", del 2011, és considerat el seu últim film, tot i que més tard va dirigir "Missing people", una producció més breu.
Per a molts, el cinema d'autor de Tarr és dels més radicals i influents de les darreres dècades.
Entre les seves pel·lícules més famoses n'hi ha dues en què el director va col·laborar amb el guardonat amb el Nobel de Literatura del 2025, László Krasznahorkai. Va portar al cinema algunes de les seves obres.
"Armonías de Werkmeister" va ser l'adaptació de la novel·la "La melancolía de la resistencia". Però "Sátántangó", basada en la novel·la del mateix nom, "Tango satànic", va ser el resultat més recordat. Tarr va transformar l'obra literària en un film de més de set hores, considerat la seva obra mestra.
En aquesta pel·lícula, l'hongarès va retratar la caiguda del comunisme a l'Europa de l'Est a través del fresc d'un poble desolat del camp.
La relació del cineasta amb Catalunya
La filmografia de Tarr va arribar al públic català sobretot gràcies a la tasca de la distribuïdora Paco Poch Cinema, creada pel productor del mateix nom.
Fa dos anys, just després que l'hongarès rebés el Premi d'Honor de l'Acadèmia del Cinema Europeu, la Filmoteca de Catalunya li va dedicar un cicle retrospectiu, ja que el considerava una de les figures fonamentals del cinema contemporani.
A més, el D'A Festival de Cinema de Barcelona li va entregar el març del 2025 el premi honorífic. En rebre el guardó, Tarr va recomanar als nous cineastes que visquessin noves experiències i que busquessin el seu propi llenguatge, i va qüestionar el paper del guió en les pel·lícules.
