Mor Joan Mariné, centenari i prolífic director de fotografia, restaurador i inventor

El director de fotografia, restaurador i investigador de cinema Joan Mariné ha mort aquest dilluns a Madrid als 104 anys. 

Nascut a Barcelona el 1920, Mariné va dedicar tota la seva vida al cinema. Va participar en més de 150 produccions i en les darreres dècades es va centrar en la restauració de pel·lícules. 

El reconeixement més important de la indústria a la seva dilatada trajectòria va arribar el 2024, quan va rebre el Goya d'Honor. Així el van homenatjar durant la gala del cinema espanyol.

Una vocació precoç

Mariné va endinsar-se en el cinema amb només quatre anys, quan, un dia, estiuejant a Arenys de Mar, va veure una projecció dels primers curts de Charles Chaplin. L'impacte d'aquestes imatges va ser tan gran que va demanar a la seva mare que l'inscrivís a l'escola abans d'hora per poder llegir els cartells de les pel·lícules mudes. 

Durant la seva adolescència visitava amb freqüència el cineclub de la població maresmenca, on el projector acostumava a espatllar-se i Mariné intentava arreglar-lo per poder continuar veient les pel·lícules que tant el feien gaudir. 

Amb tretze anys va aterrar al rodatge d'"El octavo mandamiento" per entregar unes càmeres noves procedents de França que només ell va saber fer funcionar. 

Durant la Guerra Civil, va filmar l'enterrament del revolucionari anarquista Buenaventura Durruti, el 1936. Després de sobreviure al conflicte, Joan Mariné va prometre que dedicaria la seva vida al cinema. I va complir la seva paraula. 

L'Acadèmia de Cine espanyola l'ha recordat amb imatges de la seva trajectòria:

Va participar en més de 150 films

Joan Mariné també va ser el primer director de fotografia que va ingressar a l'Acadèmia de Cine. 

El seu debut desenvolupant aquesta tasca va ser el 1947, en un episodi de la pel·lícula "Cuatro mujeres", d'Antonio del Amo, la primera de les 150 cintes que va rodar fins a la seva retirada, el 1990. 

El 1956 va fotografiar la primera pel·lícula espanyola en color, "La gata".

"Historias de la televisión", de José Luis Sáenz de Heredia; "El astronauta", de Javier Aguirre; "María de la O", de Ramón Torrado; "El crimen perfecto", de Fernando Fernán Gómez, i "La gran familia", de Fernando Palacios, són alguns dels nombrosos títols de la seva filmografia. 

 

El seu treball fins i tot va cridar l'atenció d'Orson Welles, que el va convidar a quedar-se a casa seva perquè fes unes conferències a la Universitat de Califòrnia, proposta que Mariné va rebutjar, ja que no se sentia atret per Hollywood. 

El cineasta català també va destacar com a inventor de noves tècniques fotogràfiques, com el format Mariné.

Després de la seva última pel·lícula, l'any 1990 amb "La grieta", de Joan Piquer Simón, es va dedicar de ple a la restauració. Va aconseguir rescatar molts films espanyols que es donaven per irrecuperables. "Impossible és una cosa que es triga una mica més a aconseguir" era una de les màximes que el restaurador barceloní sempre tenia present. 

Mariné també va inventar diversos artefactes perquè l'ajudessin en aquesta tasca, com una copiadora òptica o una màquina de netejar negatius. 

Va exercir aquesta tasca diàriament a l'Escola de Cinematografia i Audiovisual de Madrid (ECAM), en un soterrani on tenia el seu despatx ple de màquines i material fílmic, que els alumnes de l'escola anomenaven sub-Mariné.

Reconegut amb nombrosos guardons

Mariné va ser reconegut amb el Premi Nacional de Cinematografia, el Premi Nacional de Fotografia, la Medalla d'Or de l'Acadèmia o la Medalla d'Or de les Belles Arts, entre altres guardons. 

La seva figura i el seu treball també l'han convertit en objecte de diversos documentals, com "Juan Mariné. Un siglo de cine", "Juan Mariné: la aventura de hacer cine" o "El submariné".