Mor John Demjanjuk, l'últim condemnat per participar en l'holocaust jueu
John Demjanjuk, vigilant del camp d'extermini nazi de Sobibor, a Polònia, durant la Segona Guerra Mundial i últim condemnat per haver participat en l'holocaust jueu, ha mort aquest dissabte al matí, en un asil de la ciutat alemanya de Bad Feilnbach, a Baviera, als 91 anys. Conegut amb el sobrenom d'"Ivan el Terrible", Demjanjuk va ser condemnat l'any passat per un tribunal alemany que el va acusar de ser còmplice de l'assassinat de més de 28.000 jueus l'any 1943. Se li va imposar una pena de cinc anys, però Demjanjuk, que sempre va negar les acusacions, va quedar en llibertat per la seva avançada edat.
Redacció
4 min
Nascut el 3 d'abril de 1920 a Dubovi Makarensy (Ucraïna), Demjanjuk va ser reclutat per l'Exèrcit Roig per lluitar contra la invasió alemanya el 1941. En caure presoner, el maig de l'any següent, va ser enviat al camp de detinguts de Chelmno (Polònia), on va acceptar col·laborar amb les SS alemanyes. Després de rebre entrenament al centre de formació de Trawniki (Polònia) va rebre una arma i un carnet que l'identificava com a membre de les SS, amb el número d'inscripció 1393, segons els arxius alemanys.
El març del 1943 va ser enviat al camp d'extermini de Sobibor (Polònia), on va exercir com a vigilant fins al setembre, període en què uns 29.000 jueus, la majoria polonesos, van ser assassinats a les cambres de gas. Després de Sobibor va estar als camps de concentració de Majdanek (Polònia) i Flossenburg (Alemanya).
Acabada la guerra, Demjanjuk es va presentar, el maig del 1945, en un dels camps instal·lats a Alemanya per a "persones desplaçades", tal com es denominava els exconfinats i esclaus del nazisme.
El 1947 va treballar com a conductor en una empresa nord-americana a Ratisbona i allà es va casar amb una ucraïnesa, amb la qual el 1950 va tenir una filla. La família va emigrar als Estats Units el 1952. Demjanjuk va canviar de nom i va obtenir la nacionalitat nord-americana el 1958. Es va instal·lar a Indiana i després a Cleveland (Ohio), on va treballar en la companyia Ford. Dos fills seus van néixer als Estats Units.
El 1975, el seu nom va figurar en una llista del govern soviètic d'antics col·laboradors del nazisme que havien emigrat a Amèrica. En iniciar les investigacions, cinc supervivents del camp de concentració de Treblinka (Polònia) van reconèixer Demjanjuk com a "Ivan el terrible", anomenat així per les seves atrocitats. El govern israelià el va acusar formalment de crims de guerra el 1977 i, el juny del 1981, un tribunal d'Ohio li va retirar la nacionalitat per haver mentit sobre el seu passat en la seva sol·licitud de visat d'immigració.
Dos anys després, Israel va demanar als EUA la seva extradició, que es va fer efectiva el febrer del 1986. Durant el seu judici a Israel va declarar haver estat presoner dels alemanys a Chelmno des del 1942 fins al 1944. Va ser condemnat a la forca l'abril del 1988, però, el juliol del 1993, el Tribunal Suprem israelià va revocar la seva condemna després d'obtenir noves proves que posaven en dubte la seva identitat.
Segons els arxius del KGB, desclassificats després de caure l'URSS, "Ivan el Terrible" era en realitat Ivan Martxenko, tal com havien declarat una trentena d'antics guàrdies de Treblinka.
Això va permetre que Demjanjuk tornés als EUA amb la seva família després de cinc anys de reclusió a Israel. Un tribunal d'apel·lació li va restituir la nacionalitat nord-americana, ratificada el 1998.
El 2001, el Departament de Justícia nord-americà va reprendre el cas, aquest cop basant-se en el seu servei com a vigilant a Sobibor i Majdanek. L'any següent, un jutge va revocar per segona vegada la seva nacionalitat, ratificada el 2004, per la qual cosa Demjanjuk va quedar com a apàtrida. Un jutge d'immigració va ordenar el 2005 la seva deportació a Ucraïna, però Demjanjuk va recórrer. La seva apel·lació va ser rebutjada pel Tribunal Suprem nord-americà el maig del 2008, però ell va seguir als Estats Units mentre es resolia a quin país havia de ser deportat.
El novembre del 2008, la Fiscalia de Munic va declarar que tenia proves de la seva participació en la mort de jueus a Sobibor entre març i setembre del 1943.
El març del 2009, la justícia alemanya va dictar ordre internacional de detenció contra Demjanjuk, a qui va acusar formalment de col·laborar en l'assassinat de 29.000 jueus.
Després que la seva família va intentar aturar-ne la deportació, finalment, l'11 de maig va ser extradit. L'endemà va arribar a Munic (Alemanya), on va ingressar en presó preventiva i el 30 de novembre es va obrir el procés per jutjar-lo.
Dos anys després, el 12 de maig del 2011, va ser condemnat a cinc anys de presó per complicitat en la mort d'uns 28.000 jueus al camp d'extermini nazi de Sobibor, a la Polònia ocupada.
Aquell mateix dia es va dictar el seu alliberament en considerar que ja havia passat dos anys en presó preventiva i perquè no hi havia perill de fuga. Va sortir de la presó el dia 13 de maig.
El març del 1943 va ser enviat al camp d'extermini de Sobibor (Polònia), on va exercir com a vigilant fins al setembre, període en què uns 29.000 jueus, la majoria polonesos, van ser assassinats a les cambres de gas. Després de Sobibor va estar als camps de concentració de Majdanek (Polònia) i Flossenburg (Alemanya).
Acabada la guerra, Demjanjuk es va presentar, el maig del 1945, en un dels camps instal·lats a Alemanya per a "persones desplaçades", tal com es denominava els exconfinats i esclaus del nazisme.
El 1947 va treballar com a conductor en una empresa nord-americana a Ratisbona i allà es va casar amb una ucraïnesa, amb la qual el 1950 va tenir una filla. La família va emigrar als Estats Units el 1952. Demjanjuk va canviar de nom i va obtenir la nacionalitat nord-americana el 1958. Es va instal·lar a Indiana i després a Cleveland (Ohio), on va treballar en la companyia Ford. Dos fills seus van néixer als Estats Units.
El 1975, el seu nom va figurar en una llista del govern soviètic d'antics col·laboradors del nazisme que havien emigrat a Amèrica. En iniciar les investigacions, cinc supervivents del camp de concentració de Treblinka (Polònia) van reconèixer Demjanjuk com a "Ivan el terrible", anomenat així per les seves atrocitats. El govern israelià el va acusar formalment de crims de guerra el 1977 i, el juny del 1981, un tribunal d'Ohio li va retirar la nacionalitat per haver mentit sobre el seu passat en la seva sol·licitud de visat d'immigració.
Dos anys després, Israel va demanar als EUA la seva extradició, que es va fer efectiva el febrer del 1986. Durant el seu judici a Israel va declarar haver estat presoner dels alemanys a Chelmno des del 1942 fins al 1944. Va ser condemnat a la forca l'abril del 1988, però, el juliol del 1993, el Tribunal Suprem israelià va revocar la seva condemna després d'obtenir noves proves que posaven en dubte la seva identitat.
Segons els arxius del KGB, desclassificats després de caure l'URSS, "Ivan el Terrible" era en realitat Ivan Martxenko, tal com havien declarat una trentena d'antics guàrdies de Treblinka.
Això va permetre que Demjanjuk tornés als EUA amb la seva família després de cinc anys de reclusió a Israel. Un tribunal d'apel·lació li va restituir la nacionalitat nord-americana, ratificada el 1998.
El 2001, el Departament de Justícia nord-americà va reprendre el cas, aquest cop basant-se en el seu servei com a vigilant a Sobibor i Majdanek. L'any següent, un jutge va revocar per segona vegada la seva nacionalitat, ratificada el 2004, per la qual cosa Demjanjuk va quedar com a apàtrida. Un jutge d'immigració va ordenar el 2005 la seva deportació a Ucraïna, però Demjanjuk va recórrer. La seva apel·lació va ser rebutjada pel Tribunal Suprem nord-americà el maig del 2008, però ell va seguir als Estats Units mentre es resolia a quin país havia de ser deportat.
El novembre del 2008, la Fiscalia de Munic va declarar que tenia proves de la seva participació en la mort de jueus a Sobibor entre març i setembre del 1943.
El març del 2009, la justícia alemanya va dictar ordre internacional de detenció contra Demjanjuk, a qui va acusar formalment de col·laborar en l'assassinat de 29.000 jueus.
Després que la seva família va intentar aturar-ne la deportació, finalment, l'11 de maig va ser extradit. L'endemà va arribar a Munic (Alemanya), on va ingressar en presó preventiva i el 30 de novembre es va obrir el procés per jutjar-lo.
Dos anys després, el 12 de maig del 2011, va ser condemnat a cinc anys de presó per complicitat en la mort d'uns 28.000 jueus al camp d'extermini nazi de Sobibor, a la Polònia ocupada.
Aquell mateix dia es va dictar el seu alliberament en considerar que ja havia passat dos anys en presó preventiva i perquè no hi havia perill de fuga. Va sortir de la presó el dia 13 de maig.
