Mor la dona andalusa que va demanar que li retiressin el respirador que la mantenia viva
El 20 de novembre, Inmaculada Echevarría havia presentat un escrit formal a l'equip de metges que l'atenia i a la Conselleria de Salut de la Junta d'Andalusia perquè es respectés el seu testament vital, en què manifestava la voluntat que no se li allargués la vida de forma artificial. Al febrer, el Consell Consultiu d'Andalusia va dictaminar que el que demanava la pacient no es podia considerar eutanàsia, sinó retirada de tractament, i, per tant, era legal. Així que va avalar la seva petició.
Ara, les seves restes descansen al tanatori de Granada a l'espera de ser incinerades, seguint la seva voluntat. Però el seu desig més important es va fer realitat quan va aconseguir que la desconnectessin del respirador que la mantenia amb vida. Durant els últims deu anys, ha estat en un llit de l'Hospital de San Rafael de Granada.
Per pressions de sectors religiosos la desconnexió es va fer en un centre públic, on la van traslladar unes hores abans. Inmaculada va morir sense dolor i acompanyada del seu equip mèdic habitual.
Amb només onze anys li van diagnosticar una distròfia muscular que va acabar deixant-la tetraplègica. Després de perdre el seu marit en un accident i de donar el seu fill en adopció, als 29 anys va decidir que volia morir. Als 51 anys, Inmaculada ha aconseguit el seu objectiu de morir dignament, però el debat ètic i mèdic sobre si el seu cas és o no eutanàsia continua.
