Mor l'arquitecte Richard Rogers, un dels grans noms de l'arquitectura mundial

Entre els projectes que porten la seva firma hi ha el Centre Pompidou de París o la T4 de Barajas, a Madrid
Redacció
2 min

L'arquitecte britànic Richard Rogers, un dels grans noms de l'arquitectura mundial, ha mort a Londres als 88 anys. Rogers és responsable d'edificis emblemàtics com el Centre Pompidou de París o el Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg. És autor d'altres instal·lacions destacades, com la Cúpula del Mil·lenni de Londres o la Terminal 4 de l'aeroport de Barajas, a Madrid. La mort l'ha confirmada el seu fill Roo.

L'arquitecte britànic, nascut a Florència, a Itàlia, ha guanyat molts premis pels seus dissenys. També el prestigiós Premi Pritzker d'Arquitectura 2007.

Juntament amb el gran referent de l'arquitectura Norman Foster, amb qui també ha treballat, se l'ha considerat líder d'una generació d'arquitectes nascuts a la dècada de 1930.

Cada edifici que dissenyava tenia una sòlida filosofia al darrere. Sostenibilitat, transparència o servei públic eren els pilars que aguantaven els edificis de Richard Rogers, que s'han caracteritzat per ser coloristes, moderns i desenfadats, com ell mateix.

El Centre Pompidou de París, amb les acolorides canonades
El Centre Pompidou de París, amb les acolorides canonades (Europa Press / Vincent Curutchet)

Els seus inicis van ser als anys 60, amb l'edifici Lloyd's de Londres o amb la seva primera gran fita, a mitges amb Renzo Piano, el Centre Pompidou de París, amb què van revolucionar el concepte de museu. El van inaugurar el 1977 i s'ha fet molt famós per la façana multicolor recoberta de canonades.

Richard Rogers a Catalunya

El llegat de Richard Rogers és ben visible a casa nostra, amb dues obres peculiars: l'Hotel Hesperia de l'Hospitalet de Llobregat, coronat per una mena de plat volador, o la remodelació de la plaça de toros de les Arenes de Barcelona, convertida en centre comercial.

L'edifici de l'Hotel Hesperia de l'Hospitalet de Llobregat
L'edifici de l'Hotel Hesperia de l'Hospitalet de Llobregat(Zarateman / Wikimedia)

Totes dues obres les va projectar amb els seus socis catalans, Sergi Balaguer i Luis Alonso.

Se'l considera un dels pioners del moviment arquitectònic emmarcat dins l'"alta tecnologia", que es distingeix per incorporar materials industrials com l'acer o el vidre a l'estructura.

El seu llegat el col·loca al costat dels grans noms d'arquitectes que van donar forma a la versió moderna de ciutats com París, Londres, Hong Kong o Nova York.

Temes relacionats

Avui és notícia

Més sobre Arquitectura

Mostra-ho tot