Mor l'expresident francès Valéry Giscard d'Estaing als 94 anys
L'expresident francès Valéry Giscard d'Estaing ha mort aquest dimecres als 94 anys. Giscard va ser president entre els anys 1974 i 1981, després de guanyar les eleccions a François Mitterrand.
Quan va arribar a l'Elisi, Giscard d'Estaing tenia només 48 anys. Lluitador en la resistència contra el nazisme i format a l'École Nationale d'Administration (ENA), com tants altres membres de les elits franceses, aquest polític liberal es va moure des de ben jove entre els cercles del poder.
Ministre de Finances amb De Gaulle i Pompidou, una innovadora campanya amb ressonàncies kennedyanes va portar-lo a derrotar per sorpresa Mitterrand i arribar a l'Elisi.
Durant el seu mandat, va tirar endavant reformes socials com la llei del divorci de mutu acord, la legislació de l'avortament impulsada per la ministra Simone Veil o la rebaixa de la majoria d'edat dels 21 als 18 anys. Però també va dur a terme polítiques dures amb la immigració.
Europeista convençut
Giscard d'Estaing era un convençut proeuropeista i va propiciar un acostament entre França i Alemanya juntament amb el seu amic, el llavors canceller Helmut Schmidt.
En aquells anys, Giscard i Schmidt van posar algunes de les bases de l'actual Unió Europea, impulsant el Consell Europeu, l'elecció per sufragi universal del Parlament Europeu i l'Agència Espacial Europea.
En l'esfera internacional, va intentar mantenir la singularitat francesa en plena guerra freda, continuant com a aliat dels Estats Units però obrint converses amb la Unió Soviètica. Amfitrió de la primera reunió de líders occidentals que esdevindria el G7, va ser un dels pocs mandataris occidentals que va trobar-se amb Leónidas Breznev i no va participar en el boicot als Jocs de Moscou del 1980.
La seva biografia, però, també té alguns episodis tèrbols. L'escàndol dels diamants que li va regalar l'autoproclamat emperador Bokassa I de l'imperi centreafricà va suposar un cop al seu prestigi i l'any 1981 va perdre la reelecció davant del socialista François Mitterand.
Com a altres presidents francesos, al llarg de la vida se li van atribuir nombroses relacions extramatrimonials i, fins i tot, a l'edat de 92 anys va haver d'afrontar la denúncia d'una periodista de la televisió pública alemanya, que el va acusar d'haver-li fet tocaments després d'una entrevista.
Responsable de la Constitució Europea
El 2001 el Consell Europeu el va nomenar president d'una convenció encarregada de redactar la Constitució Europea. Un text que finalment no va tirar endavant, perquè ni els seus compatriotes francesos ni tampoc els holandesos el van ratificar en referèndum.
La gran longevitat política de Giscard d'Estaing ha fet que els francesos tinguin un record més profund d'ell després d'abandonar l'Elisi que no pas dels anys que va ser president. Fins a la mort va ser una de les veus més escoltades de la política francesa.
