Mor Xavier Rubert de Ventós, el filòsof polític, als 83 anys

L'escriptor i filòsof Xavier Rubert de Ventós ha mort aquest dissabte als 83 anys.

Rubert de Ventós va néixer a Barcelona el 1939, i la seva vida ha estat marcada pel pensament filosòfic i l'activisme polític. Ell mateix es definia com a escriptor, però era sobretot filòsof i crític d'art.

Els seus interessos van ser diversos al llarg de la vida i, fins i tot, de jove el va temptar el Barça. Segons explicava, el seu oncle li va dir que als 30 anys seria "un vell futbolista o un jove filòsof". El seu oncle era el poeta Joan Teixidor i li va recomanar la via de la filosofia.

Però si alguna cosa el va fer popular van ser les constants aparicions en televisió i la política al voltant de grans noms com Maragall, Roca Junyent o Alfons Comín, amb qui va coincidir al Front Obrer de Catalunya en la clandestinitat franquista.

Pel seu activisme -- va ser detingut tres vegades-- va ser apartat de la càtedra de la Universitat de Barcelona després d'exiliar-se a París el 1975.

Professor de diverses universitats, com Harward, Berkeley o Nova York, va ser catedràtic també d'Estètica a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona.

Amb la democràcia, i de la mà de Pasqual Maragall i el PSC, va combinar la personalitat intel·lectual amb la de polític, com a diputat al Congrés primer i com a eurodiputat després.

Autor d'una trentena de llibres, va conrear sobretot la filosofia i l'assaig polític. Havia obtingut, entre d'altres, el Premi Ciutat de Barcelona, l'Anagrama d'assaig i el Josep Pla de narrativa, i va ser reconegut amb la Creu de Sant Jordi i va presidir el jurat del Premi Internacional Catalunya.

Com a filòsof deia que no reflexionava sobre el que pensava, sinó sobre el que li passava. Això, i el seu pas per la política espanyola el van fer arribar a la conclusió que el millor per solucionar els problemes que vivia en el seu entorn era una Catalunya independent. Rubert de Ventós defensava un "independentisme no nacionalista" i va acabar abraçant el sobiranisme i se'l va veure en molts actes a favor de l'estat propi.