Multes lingüístiques
Director i presentador del programa "Àgora", de TV3
2 min
A l'"Àgora" d'ahir vam entrevistar Alícia Sánchez-Camacho, presidenta del Partit Popular de Catalunya o a Catalunya, no he sabut mai quina preposició els escau millor per definir-ne la situació respecte de la central del carrer Génova de Madrid. Una metralleta. Preguntis el que preguntis, Sánchez-Camacho fa anar el discurs a una gran velocitat i sense ni una pausa per respirar. Enllaça una cosa amb l'altra, maquinalment, i dificulta molt que el periodista –al qual ja li està bé semblar impertinent però no maleducat– pugui tallar-li l'argumentació per tornar a preguntar o per tornar a centrar el tema.
Així doncs, amb aquesta entrevistada, la mitja hora passa volant. Si més no, per a l'entrevistador. Per a l'espectador –ho admeto– potser no tant. Quan s'acaba el programa, repasses mentalment el guió i t'adones d'allò que no has tingut temps de tocar. Ahir ens vam entretenir tant amb immigració, gitanos, economia i independència que no ens va quedar estona per parlar de les multes lingüístiques. Sánchez-Camacho va dir al febrer, a "El Mundo", de Pedro J. Ramírez, que només pactaria amb el partit que abolís les multes lingüístiques. Sobre aquest punt, m'havia documentat amb xifres exactes per poder plantar cara davant de qualsevol temptació demagògica.
Com a arma de defensa pel que pugueu llegir en diaris obsessionats amb aquest tema o pel que pugueu sentir en tertúlies d'Intereconomía, comparteixo tres idees per rebatre aquests arguments que es basen en mitges veritats. D'entrada, cal saber que la llei de política lingüística no sanciona retolar en castellà. El que pot arribar a multar és el fet de no retolar, pel cap baix, en català. Cal saber també que la Generalitat ni sanciona d'ofici, ni persegueix botiguers, ni té inspectors lingüístics. Només si algun ciutadà denuncia que ha sentit vulnerats els seus drets, l'Agència Catalana de Consum hi envia un inspector que mira si la infracció existeix o no. Si s'incompleix la llei, l'ACC dóna dos mesos de coll per posar-se al dia.
Si un cop vençut aquest termini, el botiguer no s'ha adequat a la llei, aleshores sí que pot arribar la multa. I ara, les xifres exactes: en 7 anys de tripartit s'han recaptat 500.000 euros per aquest concepte. De l'últim any que n'hi ha dades, el 2008, el resultat és que s'han rebut 2.600 denúncies. D'aquestes, l'ACC ha considerat que poc més de 500 casos eren infraccions; finalment, però, només s'han sancionat 208 establiments. La suma de multes d'aquest any sumen 208.000. Aquesta és la realitat. O sigui que, per dir-ho en la seva llengua i en paraules de l'independentista de moda: "¡Que no nos embauquen!".
Així doncs, amb aquesta entrevistada, la mitja hora passa volant. Si més no, per a l'entrevistador. Per a l'espectador –ho admeto– potser no tant. Quan s'acaba el programa, repasses mentalment el guió i t'adones d'allò que no has tingut temps de tocar. Ahir ens vam entretenir tant amb immigració, gitanos, economia i independència que no ens va quedar estona per parlar de les multes lingüístiques. Sánchez-Camacho va dir al febrer, a "El Mundo", de Pedro J. Ramírez, que només pactaria amb el partit que abolís les multes lingüístiques. Sobre aquest punt, m'havia documentat amb xifres exactes per poder plantar cara davant de qualsevol temptació demagògica.
Com a arma de defensa pel que pugueu llegir en diaris obsessionats amb aquest tema o pel que pugueu sentir en tertúlies d'Intereconomía, comparteixo tres idees per rebatre aquests arguments que es basen en mitges veritats. D'entrada, cal saber que la llei de política lingüística no sanciona retolar en castellà. El que pot arribar a multar és el fet de no retolar, pel cap baix, en català. Cal saber també que la Generalitat ni sanciona d'ofici, ni persegueix botiguers, ni té inspectors lingüístics. Només si algun ciutadà denuncia que ha sentit vulnerats els seus drets, l'Agència Catalana de Consum hi envia un inspector que mira si la infracció existeix o no. Si s'incompleix la llei, l'ACC dóna dos mesos de coll per posar-se al dia.
Si un cop vençut aquest termini, el botiguer no s'ha adequat a la llei, aleshores sí que pot arribar la multa. I ara, les xifres exactes: en 7 anys de tripartit s'han recaptat 500.000 euros per aquest concepte. De l'últim any que n'hi ha dades, el 2008, el resultat és que s'han rebut 2.600 denúncies. D'aquestes, l'ACC ha considerat que poc més de 500 casos eren infraccions; finalment, però, només s'han sancionat 208 establiments. La suma de multes d'aquest any sumen 208.000. Aquesta és la realitat. O sigui que, per dir-ho en la seva llengua i en paraules de l'independentista de moda: "¡Que no nos embauquen!".
