"Groenlàndia pertany als groenlandesos": protestes multitudinàries contra Trump a Nuuk i Copenhaguen
Milers de ciutadans danesos han sortit aquest dissabte al carrer per protestar contra les amenaces del president dels Estats Units, Donald Trump, d'adquirir Groenlàndia.
En una multitudinària manifestació a Copenhaguen han volgut manifestar l'oposició que els Estats Units controlin els recursos naturals de la gran illa de l'Àrtic. Els manifestants han recorregut el centre de la capital danesa i s'han concentrat davant l'ambaixada dels Estats Units a Dinamarca. Els organitzadors xifren en 15.000 les persones que han participat en la protesta.
Durant la marxa, els manifestants han corejat el nom de Groenlàndia en groenlandès: "Kalaallit Nunaat".
En un comunicat, Camilla Siezing, presidenta de l'Associació Inuit, ha reclamat "respecte pel Regne de Dinamarca i pel dret de Groenlàndia a l'autodeterminació" i ha dit que espera que siguin molts els països que mostrin el seu suport als groenlandesos.
Altres pancartes mostraven lemes com "Make America Go Away", una variant irònica de l'eslògan MAGA, o "Estats Units ja té prou gel".
L'alcaldessa de Copenhaguen i diversos ministres del govern danès han estat presents en la manifestació als carrers de la capital de Dinamarca. També hi ha hagut manifestacions a altres ciutats daneses com Aarhus, Aalborg i Odense.
A primera hora de la tarda ha començat una manifestació en el mateix sentit a Nuuk, la capital groenlandesa, on en els últims dies s'ha augmentat la presència militar. Centenars de persones s'han concentrat al centre de la capital amb banderes de Groenlàndia contra els interessos annexionistes nord-americans.
El primer ministre groenlandès, Jens-Frederik Nielsen, hi ha assistit:
A la manifestació de Nuuk s'han vist moltes banderes groenlandeses, cartells amb el lema "Groenlàndia no està en venda" i pancartes que deien "Nosaltres decidim el nostre futur". També s'han vist gorres on es reformulava l'eslògan electoral de Trump per aquest altre: "Fem que Amèrica marxi".
Els manifestants s'han concentrat davant un edifici de nova construcció on Washington té previst traslladar i ampliar el seu consolat a l'illa, que actualment només compta amb quatre treballadors.
La d'avui ha estat una de les protestes més multitudinàries que s'han viscut a la història de la capital groenlandesa i s'ha replicat a altres poblacions del territori autònom com Qaqortoq, Aasiaat, Sisimiut i Ilulissat.
Trump amenaça amb nous aranzels
Coincidint amb les protestes a Groenlàndia i a diverses capitals daneses, Donald Trump ha anunciat nous aranzels contra tots els països que no donin suport al seu pla per aconseguir Groenlàndia. A partir de l'1 de febrer, els productes de Dinamarca, Noruega, Suècia, França, Alemanya, el Regne Unit, els Països Baixos i Finlàndia s'enfronten a un aranzel del 10%.
Copenhaguen ha anunciat un increment immediat de la seva presència militar a l'illa i l'inici de maniobres. França, Alemanya, el Regne Unit, Suècia, Noruega, Finlàndia, Bèlgica i els Països Baixos s'han sumat a la iniciativa de Dinamarca, de qui depèn el territori autònom de Groenlàndia, i han enviat soldats a Groenlàndia per demostrar al govern nord-americà la predisposició dels aliats de l'OTAN a implicar-se més activament en la defensa de la zona.
A la manifestació d'aquest migdia a la capital danesa s'han pogut veure desenes de banderes de Groenlàndia i també cartells reclamant la solidaritat dels països aliats de Dinamarca i altres afirmant que els groenlandesos no estan disposats a acceptar "suborns" a canvi de passar a ser un estat més dels EUA.
Groenlàndia té un govern autònom dins del Regne de Dinamarca i Copenhaguen conserva l'autoritat sobre la defensa i la política exterior. Des de l'any 1951 hi ha una base aèria nord-americana al nord-oest de l'illa, a Pituffik, a 1.118 km al nord del cercle polar àrtic. Una base que es va construir per detectar possibles atacs de míssils des de la Unió Soviètica durant la guerra freda i permetre una resposta ràpida de les forces nord-americanes.
