"Múnic", "Luhansk", "Shanghai": canviem maneres de dir llocs del món d'acord amb l'IEC
A partir d'ara, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) difondrà els noms de lloc de fora de l'àrea lingüística catalana d'acord amb les novetats del Nomenclàtor mundial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), que es va presentar a finals de l'any passat. Amb això, adoptarem formes com Kenya, Luhansk, Múnic, Myanmar, Shanghai o Zúric, en comptes de Kènia, Lugansk, Munic, Birmània, Xangai o Zuric, com fèiem fins ara.
Aquestes i altres novetats s'han inclòs a l'ésAdir, el portal lingüístic de la CCMA, que forma part del nostre llibre d'estil i que ofereix orientacions de pronúncia per a la llengua oral, un element imprescindible en els recursos lingüístics actuals.
A totes les llengües passa que molts noms de lloc --o topònims-- de fora de l'àrea lingüística pròpia responen a la tradició i això fa que molts siguin exònims: noms que difereixen de la manera com es diuen a la seva àrea geogràfica. Per això en català diem i escrivim Londres o Moscou, en comptes de London o Moskva. Són formes resultat de la tradició.
Al costat d'això, hi ha topònims que diem d'acord amb la llengua original, tingui aquesta alfabet llatí com la nostra o no: són casos com Los Angeles o Hong Kong.
Qui fixa com s'escriu cada topònim poden ser organismes com les acadèmies de la llengua --en el nostre cas, l'IEC--, grans obres de referència --com les enciclopèdies-- o els mitjans de comunicació. Els mitjans de comunicació tenim molt a dir-hi, com a grans difusors i model de llengua que som, i per tant tenim la responsabilitat d'adoptar les solucions que considerem més adequades.
En el cas de la toponímia internacional, en català fins ara no hi havia una normativa establerta, i per tant els elements més actius de l'estandardització de la llengua --mitjans de comunicació, obres de referència, món de l'ensenyament-- havíem anat fixant una sèrie de formes que s'han anat difonent i que tots i totes hem anat aprenent i utilitzant.
Ara, amb l'aparició del "Nomenclàtor mundial" de l'Institut d'Estudis Catalans, la CCMA, com a agent actiu del català compromès amb l'impuls i el prestigi d'una llengua actual, útil i de qualitat, fem el pas d'adoptar les propostes que fa l'acadèmia en la matèria, com ja vam fer en el seu moment amb les novetats dels diacrítics.
Amb aquests canvis, som capdavanters en l'adopció de la majoria de propostes de l'IEC, fetes d'acord amb criteris lingüístics sòlids i raonats. En alguns casos s'obre el pas a les pronúncies més comunes entre els parlants --com per exemple Zúric i Múnic, dites i escrites amb accent a la primera síl·laba--, i en d'altres a grafies d'ús internacional --com Shanghai-- d'acord amb les recomanacions del Grup d'Experts de les Nacions Unides en Noms Geogràfics (GENUNG).
En el cas d'Ucraïna, per exemple, adoptem transcripcions a partir de l'ucraïnès com Luhansk o Donbàs, en comptes de la transcripció a partir del rus --Lugansk i Donbass--, en línia amb el canvi de Kíev a Kíiv que també vam fer, com molts altres mitjans internacionals.
En el cas de Bielorússia, excepcionalment, no seguim la proposta de l'IEC --que és Belarús--, ja que considerem que la forma que fem servir està molt implantada tant en els nostres mitjans com en els del nostre entorn europeu.
En els processos de normativització i estandardització d'una llengua hi ha i hi ha d'haver espai per als matisos, els canvis i les rectificacions, perquè són i han de ser processos oberts i en evolució constant, com obertes i en evolució constant són i han de ser les llengües que --com el català-- estan vives i volem vives per molts i molts i molts anys.
