Nandu Jubany: "El pare era el meu enemic fins a descobrir que era el millor tio del món"
Fa uns quants anys que conec el Nandu Jubany, i sempre m'ha semblat una persona autèntica, que encomana la passió amb què viu i treballa. En poca gent he percebut l'energia i l'empenta que transmet el Nandu.
Això és el que li va passar al Nandu. Se sentia invencible i, de sobte, es va adonar que havia perdut la il·lusió. I el Nandu, l'home que veu el got ple i mira el costat positiu de tot, aquella vegada el va veure mig buit. I va flaquejar. I va arribar la depressió.
I, durant mesos, va lluitar per combatre-la com anys enrere havia lluitat per sobreposar-se a la mort del pare. L'home amb qui durant anys no s'entenia i que, finalment, va descobrir que era "el millor tio del món".
Superar el dol
Tots vivim moments de dol i busquem la manera de superar-los. I a vegades costa molt. És normal sentir-nos tristos per la pèrdua. Sobretot si és d'algú molt proper. Però també és normal sentir que la vida continua i que anem deixant de pensar a totes hores en aquella persona que ja no hi és. I que això no vol dir que l'oblidem ni ens hem de sentir culpables. Aquesta conversa pot ser una bona ajuda en aquest sentit.
L'Eudald va marxar massa d'hora i no va poder gaudir més temps del seu fill, i tampoc ha pogut veure tot el que ha aconseguit amb el seu esforç. Si l'hagués pogut escoltar durant la meravellosa conversa que ens va regalar, estic segura que també hauria plorat. Hauria plorat, sobretot, de felicitat.
Gràcies, Nandu, per haver-nos ensenyat que mostrar les nostres febleses ens fa més forts.
