N'hi ha prou amb més inversió per millorar els resultats acadèmics? El mapa de la despesa a Europa
La manca de finançament del sistema educatiu de Catalunya és estructural i s'ha cronificat en el temps. La llei d'educació de Catalunya (LEC) aprovada el 2009 amb un ampli consens parlamentari va fixar un termini de vuit anys per arribar a dedicar, com a mínim, el 6% del PIB a educació. Passat aquest temps, no només no s'ha assolit aquesta xifra, sinó que la despesa s'ha reduït en els darrers anys.
El 2024 Catalunya va dedicar el 4,05 % del PIB a educació, un percentatge que ha anat caient lleugerament des de l'any 2020.
La cimera educativa que el govern de la Generalitat i els partits han celebrat aquest divendres té, entre altres objectius, revertir aquesta tendència.
Un dels compromisos a què s'ha arribat és crear un grup de treball per arribar al 6 % del PIB en educació. Aquesta és també una promesa del president Illa per a un àmbit que en els darrers anys no ha rebut "ni els recursos ni la prioritat adients".
Catalunya, a la cua en inversió en educació
Catalunya es troba a la franja baixa d'inversió si comparem els diners que es dediquen a educació en altres països de la Unió Europea.
Segons un informe publicat per Eurostat amb dades del 2023, Catalunya és a la cua, només per sobre de Luxemburg, Hongria, Malta, Grècia, Croàcia i Romania.
La xifra està per sota del 4,3 % que hi dedica el conjunt d'Espanya, mentre que la mitjana de la Unió Europea és del 4,7%. Suècia, Finlàndia i Bèlgica encapçalen el rànquing.
Invertir més no sempre vol dir invertir millor
Una inversió més gran en educació, però, pot no traduir-se sempre en uns millors resultats acadèmics.
Segons Francesc Padró, catedràtic de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra, s'estima que només hi ha correlació lineal entre el que s'inverteix i una millora dels resultats fins a arribar als 75.000 € per alumne dels 6 als 15 anys en els països de l'OCDE: "Un cop arribats a aquest mínim desitjable, compta el volum d'inversió però, sobretot, a on s'inverteix".
Un bon exemple d'això és la comparació entre la inversió per alumne i els resultats a les proves PISA en països com Estònia i Luxemburg.
El país letó inverteix 109.000 euros per alumne i els seus resultats acadèmics destaquen entre els millors de la Unió Europea a les PISA del 2025, encapçalant el rànquing en ciències i matemàtiques, i en segona posició en lectura.
Luxemburg té una inversió per alumne molt superior, de 276.000 €, però no aconsegueix una puntuació rellevant a PISA, on obté resultats per sota de la mitjana de la Unió Europea.
A Catalunya la xifra voreja els 69.000 € per alumne, per sota del llindar dels 75.000 €, amb una tendència a la baixa en els resultats acadèmics i sense possibilitat de comparar els resultats amb les PISA del 2025.
Cal, doncs, invertir bé, de manera sostinguda i amb els objectius clars. Un dels factors que destaquen els experts és l'equitat, és a dir, garantir que els alumnes que parteixen d'una situació més desfavorable tinguin les mateixes oportunitats.
No es coneix cap país que hagi millorat els resultats sense apuntar en primer lloc als alumnes vulnerables.
"Una de les coses que revolucionaria la capacitat dels centres per millorar els resultats seria un finançament per fórmula, és a dir, atendre amb més recursos aquells centres que tenen més necessitat", apunta Pedró.
