L'ESO, baula feble de les beques menjador: només arriben al 26,9% d'alumnes vulnerables del cicle
Només el 69% de l'alumnat en situació de risc de pobresa rep ajudes per accedir al servei menjador escolar. Així ho mostra l'informe que ha presentat la síndica de greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, amb el que vol reclamar a la Generalitat un canvi de model en la política de menjador escolar.
El menjador escolar i, en conseqüència les beques de menjador, són importants en la mesura que garanteixen que infants, nens i adolescents puguin tenir accés, com a mínim, un cop al dia a un àpat equilibrat i saludable.
Segons assenyala l'informe "Els ajuts de menjador escolar en el marc de l'estratègia d'universalització del servei a Catalunya", el 30% dels alumnes vulnerables de Catalunya queden fora del servei, malgrat que des del curs 2010-2011 la inversió en aquestes ajudes s'ha multiplicat per set.
En dades concretes, mentre que fa 16 anys la inversió en ajuts per al menjador era de 33,2 milions d'euros, aquesta ha anat creixent de manera progressiva fins als 250 milions del curs passat. Així mateix, s'ha triplicat el nombre dels alumnes que se'n beneficien: dels 65.000 alumnes el curs 2010-2011, als 205.000 el curs 2025-2026. Una evolució positiva que, malgrat tot, deixa molts alumnes sense cobertura.
L'educació secundària: la baula més dèbil del sistema
Segons l'anàlisi, la baula més dèbil del sistema es troba a la secundària. Mentre que els ajuts arriben al 91,3 % de l'alumnat vulnerable d'educació infantil i primària, aquesta cobertura cau fins al 26,9 % a l'ESO.
Una situació que la síndica de greuges vincula a la desaparició progressiva del servei menjador en molts instituts públics arran de la implantació de la jornada compactada. Actualment, més de la meitat dels instituts públics no disposen ni de menjador ni de cantina, fet que impedeix que molts alumnes puguin beneficiar-se dels ajuts.
A més, l'informe també subratlla que l'espai de migdia dels instituts sovint no està adaptat als interessos i necessitats dels adolescents, fet que contribueix a reduir-ne la participació.
Altres obstacles: barreres administratives i col·lectius infraatesos
L'estudi també assenyala altres dificultats per l'accés als ajuts, com pot ser la situació administrativa irregular dels progenitors; la manca de dades fiscals o el desconeixement de moltes famílies sobre la seva existència o tramitació.
El text també es posa la lupa en altres obstacles, com la manca de suports adequats durant l'espai de migdia per als alumnes amb necessitats educatives especials.
L'informe, a més, també mostra que infants tutelats en acolliment residencial o familiar perceben menys ajuts de menjador que la resta de població escolar.
De la mateixa manera, s'indica que nombrosos alumnes amb pares separats es queden fora del sistema perquè, malgrat no conviure junts, els ingressos dels progenitors es computen com un tot.
Convertir el menjador en un dret
Per revertir la situació, la síndica reclama a la Generalitat aprovar un nou decret que reconegui el menjador escolar com un dret subjectiu de l'alumnat. Per l'ens, s'ha de garantir la gratuïtat del servei per l'alumnat en situació de pobresa i que tots els alumnes hi tinguin accés independentment de la disponibilitat pressupostària o les convocatòries anuals d'ajuts.
En la mateixa línia, demana al govern que estengui el servei a tots els instituts, independentment del model de jornada; simplificar els procediments per accedir-hi i reforçar la inclusió i els suports educatius.
