Ni amb aigua calenta

Ni amb aigua calenta. És el concepte que millor encaixa amb la situació que es viu ara mateix al Regne Unit, amb Boris Johnson.

Després d'uns mesos de pressió creixent, com una olla a pressió, fins a fer l'ambient irrespirable, Johnson anuncia que plega. Plega, però s'hi queda. És com separar-se de la parella, però continuar vivint a la mateixa casa, dormint al mateix llit i mirant una sèrie plegats al sofà. Johnson dimiteix, però fins que el partit conservador no li trobi un relleu, continuarà dirigint el govern, vivint a Downing Street i prenent decisions.

El polític que ha executat el Brèxit és incapaç d'aplicar-se la recepta a ell mateix respecte al govern. A Boris Johnson no el volen al partit conservador, que és el seu. I no el volen els alts càrrecs del govern, que també és seu. L'hi han fet saber en públic i en privat. A la brava (amb la cascada de dimissions d'ahir i abans d'ahir) i a la britànica (amb missatges discrets a l'agenda des de fa mesos).

Però ell s'ha convertit en un mestre de fer com si sentís ploure. Aferrat a la cadira de primer ministre, amb una idea de poder entès més com a escenari de lluïment personal, que no com a servei públic.

Al Regne Unit avança una crisi econòmica important, el prestigi internacional del país cau sota mínims i si els tories no aconsegueixen imposar un primer ministre en funcions, els mesos que queden fins que arribi el relleu formal poden ser un autèntic vodevil, amb Johnson encara al càrrec.

Una situació que estaria més propera a una seqüela dolenta de "Sí, ministre", que al que demana la realitat d'una Europa dividida, descafeïnada i en guerra. L'anunci de dimissió, ahir, davant del 10 de Downing Street ja en va ser una mena de tràiler, amb la sintonia de Benny Hill colant-se a les cadenes de televisió que emetien en directe.

En els tres anys de mandat, Boris Johnson ha demostrat ser un polític hàbil en cinisme, arrogància i provocació. I en aquest episodi (en principi, episodi final) està servint una lliçó sobre la importància de saber acabar bé.