Ni cases rurals sense joves, ni hotels sense nens: la llei no permet discriminar clients per edat
La Itziar i l'Ignasi Rocamora tenen 21 anys i han llogat una casa rural amb un grup d'amics per passar-hi el cap de setmana de la Castanyada. Els ha costat molt trobar-la, perquè la majoria d'allotjaments que van contactar no llogaven l'espai a menors de 25 o 28 anys, una discriminació que està prohibida per llei.
"S'associa joves amb festa i festa amb destrosses, i nosaltres no som així. No se'ns dona ni l'oportunitat i ens tanquen directament les portes", ha explicat la Itziar Rocamora, aquest divendres, al programa "Matins" de TV3.
En alguns casos els van reconèixer que no llogaven la casa a gent jove i en d'altres els van dir que estava ocupada, quan encara sortia com a disponible a la web de l'establiment o en plataformes com Booking o Airbnb. De fet, hi ha anuncis on aquest veto al jovent és explícit.
Un veto il·legal
Però, pot un establiment com una casa rural excloure els clients d'una determinada edat? "No, no pot", respon categòricament Susana Ferrer, advocada especialista en dret públic i regulatori.
"Un allotjament de lloguer turístic, de qualsevol modalitat, està regulat per la llei del turisme i el decret de turisme, que diu claríssimament que és un espai públic que no pot restringir l'accés per cap circumstància inclosa a l'article 14 de la Constitució, és a dir, que impliqui una discriminació per raó de naixement, sexe, religió, opinió o qualsevol altra circumstància personal o social com pot ser l'edat", explica.
El que sí que permet la normativa és adoptar mesures per evitar possibles incidents, o mecanismes perquè els clients s'hagin de fer càrrec d'eventuals destrosses.
Per exemple, amb pòlisses de responsabilitat civil, establint fiances que es tornen a la sortida si no hi ha desperfectes. O posant normes de règim interior --com la prohibició de posar música alta a partir de les 12 de la nit, per exemple--.
Normes clares
De fet, si es busquen masies o cases rurals per a llogar puntualment, en moltes hi ha normes o condicions a complir, com la de no fer festes sense previ avís, no portar confeti o purpurina, retirar qualsevol decoració, no fumar a l'interior de l'establiment o no posar música a partir de determinades hores. I també avisos de les conseqüències d'incomplir-les i dels desperfectes que cobreix la fiança.
Establir unes normes clares empara els propietaris per fer fora els clients en cas d'incompliment. La normativa preveu el dret d'avisar l'autoritat pública si se salten aquestes normes, explica Susana Ferrer. "Si es comet un acte vandàlic els pots treure de casa, però no pots discriminar-los l'entrada".
Montserrat Coberó és directora de la Confederació del Turisme Rural i l'Agroturisme de Catalunya, una entitat que representa 240 petits propietaris amb 400 allotjaments a Catalunya.
Reconeix que generalment no hi ha incidents, i que "els clients de turisme rural són tremendament respectuosos amb l'establiment, conscients que estan en una casa antiga rehabilitada". Però que hi ha hagut "pocs casos i aïllats" amb incidents greus que "alarmen" els propietaris.
Diu que els seus associats no veten cap grup d'edat. En canvi, sí que estableixen mesures de prevenció, com demanar fiances "a tots els grups, de manera generalitzada, per cobrir qualsevol eventualitat que impliqui una destrossa o un sobrecost en la neteja".
Els hotels "adults only" tampoc són legals
Això inclou també els hotels "només per a adults", una categoria que no existeix com a tal en el Registre d'establiments turístics de la Generalitat, i que no està emparada per llei, encara que n'hi hagi cada cop més que s'anunciïn com a tal a internet o en operadors turístics.
"Els hotels només per a adults tampoc són legals. La publicitat "adults only" és dissuasiva, una eina de màrqueting, perquè si hi vas amb menors i no t'hi deixen accedir estan fora de la legalitat", aclareix l'advocada Susana Ferrer.
Tampoc es pot al·legar el dret d'admissió: "El dret d'admissió acaba on comença el dret a que no em discriminin per causes objectives", afegeix. Un hotel pot no tenir bressols, aclareix, però no pot discriminar l'entrada als nadons.
