Nissan espera nous models a Barcelona en dos anys per rellançar la fàbrica
Aquest any s'ha llançat una nova versió de la furgoneta elèctrica E-NV200, amb una autonomia de 280 quilòmetres. Es produeix a la fàbrica Nissan de Barcelona en exclusiva per a tot el món, i, amb les restriccions mediambientals i l'auge del comerç electrònic, les comandes s'han disparat. Però caldria fabricar moltes furgonetes més com aquesta per omplir la fàbrica de la Zona Franca, que ara està en hores baixes: funciona al voltant del 40% de la seva capacitat (88.802 vehicles l'any fiscal 2017).
El director de comunicació de Nissan Espanya, Francesc Corberó, ho veu com una oportunitat per assumir nous projectes:
És evident que el vehicle elèctric és la solució, i Barcelona s'ha posicionat com una fàbrica que pot produir cotxes elèctrics, i, alhora, de combustió per la seva flexibilitat
Barcelona depèn de la pick-up
Però l'elèctric encara és minoritari en quota, tot i créixer. El gruix de producció a la Zona Franca el sosté la pick-up que es fabrica per a Nissan, Daimler (Mercedes) i Renault, i que haurà de compensar en volum els models perduts. Es preveu que aquest any es fabricaran unes 60.000 unitats del One Tone Pick Up.
D'altra banda, la planta de Nissan a la Zona Franca ha deixat de produir dos models en l'últim any: l'utilitari Pulsar, que no va acabar de funcionar en vendes (se'n preveien 80.000 i es van acabar produint al voltant de 30.000 vehicles anuals) i la furgoneta de passatgers Evalia. Si es produeixen menys vehicles, hi ha risc que hi hagi un excedent de personal.
És per això que la plantilla demana que es produeixi un nou vehicle a la fàbrica que asseguri el futur de la planta. Un altre dels avals que asseguraria l'arribada de nous vehicles és la construcció d'un taller de pintura que complís la regulació europea de pintura a l'aigua. Una inversió que encara no està assegurada.
El responsable d'UGT de Nissan Zona Franca, Javier Hernández, és directe amb els dirigents:
La nostra petició és clara. Volem un pla industrial que especifiqui quin és el futur de la fàbrica, si té viabilitat i quanta gent es necessitarà.
I és que la pèrdua dels dos models anteriorment mencionats (Pulsar i Evalia de passatgers) ja ha provocat un excedent que s'acabarà solucionant amb baixes incentivades per a treballadors que estiguin a prop de l'edat de jubilació. Si en un principi la mateixa empresa parlava d'un centenar, ara, la xifra més exacta seria d'uns 86 empleats, que sortiran de forma pactada.
Fins al 2022, cap model nou
Per ara, no hi haurà nous models fins al 2022, quan, amb el nou pla, Nissan decidirà des de Tòquio si fabrica nous vehicles a Barcelona. Corberó, de Nissan, és optimista:
2022 és demà, Nissan ha de comercialitzar més d'un milió de vehicles elèctrics aquell any. I això és una bona notícia per a Barcelona, que té experiència, flexibilitat i espai a la planta per a aquesta tasca.
Aquests nous vehicles, per les característiques de la fàbrica de la Zona Franca (que no pot créixer en espai), haurien de ser comercials, ja que es produeixen menys i, per tant, la fàbrica pot assumir el volum. I d'altra banda, perquè són més rendibles econòmicament. És el que va passar en el seu moment amb el model Primastar, que també es fabricava per Renault (Trafic) i Opel (Vivaro). De fet, aquesta és una nova oportunitat perquè Nissan no només assigni models Nissan, sinó també de les seves aliances amb la francesa Renault o la japonesa Mitsubishi.
Nova caiguda de la producció
Però els treballadors estan neguitosos. La producció segueix caient i, si l'any passat es van produir uns 88.802 cotxes, aquest any, la previsió és d'uns 80.000, ja que, a mig any, la direcció ha reduït les previsions perquè el ritme de venda de pick-ups no és el previst. En total, la planta de la Zona Franca acabarà al 36% de la seva capacitat.
Des d'UGT Nissan no veuen una perspectiva tan positiva:
No veiem que hi hagi un nou cotxe a l'horitzó. L'empresa ens diu que fins al 2023 amb el que tenim, i això sembla complicat. Som 3.200 treballadors i sobreviure amb una sola línia de producció és complicat.
Nou conveni a l'horitzó
Una altra de les preocupacions dels treballadors és que amb l'aliança més estreta entre Nissan i Renault s'intenti revisar a la baixa les condicions laborals igualant-les amb les de les fàbriques Renault a Espanya. Això és un fet habitual quan dues companyies es fusionen, com va passar amb PSA i Opel, on la fàbrica de Figueruelas (Opel) ha hagut de cedir per igualar-se a les seves noves homòlogues de Vigo (PSA). En tot cas, a Nissan, empresa i plantilla negocien el conveni, on comença, una vegada més, l'estira-i-arronsa entre més flexibilitat a canvi de més feina.
