Quin futur té la proposta de pau de Trump? Llums i ombres del full de ruta per a Gaza

O accepta el pla de pau a Gaza abans de diumenge o "serà un infern". Aquest va ser el missatge que el president dels Estats Units, Donald Trump, va fer arribar aquest divendres a Hamas després de pactar amb Benjamin Netanyahu el full de ruta de 20 punts per acabar amb el conflicte a la Franja de Gaza.

Aquest cap de setmana expirava, doncs, el marge donat pel mandatari de la Casa Blanca al grup palestí, que finalment ha acceptat alliberar tot els ostatges i negociar els detalls del pla.

Les possibilitats d'èxit del full de ruta, però, ja van començar a debilitar-se poques hores després de ser presentat, aquest dilluns, per les reticències del primer ministre israelià.

En un vídeo compartit al seu compte d'X, Netanyahu va assegurar que no accepta un dels punts: el principi d'un estat palestí. "No està escrit a l'acord", va assenyalar el polític israelià.

En el vídeo, Netanyahu també insisteix a subratllar que en la reunió amb Trump "va quedar clar que Israel s'oposa fermament a un estat palestí". "Seria un premi enorme al terrorisme i un perill per a l'Estat d'Israel", conclou contundent.

Com el veuen els experts?

Mentre Hamas s'avé a negociar la proposta i Netanyahu es prepara per implementar "la primera fase" després d'haver exposat públicament les seves reticències, els experts analitzen la seva viabilitat i quines conseqüències pot tenir tant per als palestins com per al Pròxim Orient.

Sota el títol "El pla de pau de Trump per a Gaza: una solució realista?", aquest divendres els investigadors del Cidob al Pròxim Orient i el món àrab Moussa Bourekba i Samuele Carlo Abrami han debatut les possibilitats d'èxit del full de ruta i les seves implicacions en l'àmbit regional. Ho han fet hores abans de saber-se el posicionament de Hamas.

En referir-se a aquest full de ruta, Moussa Bourekba parla d'un "suposat pla de pau entre moltes cometes", perquè la proposta no compleix les tres condicions bàsiques que tot pla de pau ha de tenir: "La participació de totes les parts en conflicte en la seva confecció, l'existència d'un mediador imparcial i les garanties que les parts enfrontades compliran l'acord."

En aquest sentit, l'analista subratlla que el pla s'ha dissenyat pensant en el futur dels palestins però sense comptar amb els palestins: "Trump ha consultat Netanyahu i també els països àrabs, però no els palestins."

D'altra banda, l'investigador també valora positivament alguns aspectes del pla impulsat pel president dels EUA. "De nou, la fi de la guerra torna a ser una possibilitat. Sobretot, després de la darrera treva, en què han mort 17.000 persones, 2.500 de les quals mentre anaven a buscar menjar", assenyala Bourekba.

L'investigador del Cidob també destaca que el pla posa sobre la taula "la renúncia d'Israel a annexionar-se Gaza i Cisjordània".

En aquest sentit, Samuele Carlo Abrami apunta que "l'objectiu del pla és parar el conflicte, però no concreta molts aspectes del postconflicte".

"No és un pla de pau, és un ultimàtum"

Segons l'investigador Moussa Bourekba, el pla de pau és "un ultimàtum" dissenyat d'acord amb els objectius militars d'Israel: la rendició i el desarmament de Hamas i l'alliberament dels ostatges.

En aquest sentit, Bourekba diu que el pla de pau no preveu aspectes que sí que s'havien posat sobre la taula durant les negociacions prèvies.

"A l'acord no hi ha garanties que Israel no continuï atacant la Franja en el futur ni tampoc certeses de la seva retirada. És ambigu, sense calendari de retirada i no fixa exigències i compromisos per a Israel", detalla l'analista del Cidob.

Bourekba, que destaca l'habilitat israeliana de posar Hamas entre l'espasa i la paret després de dos anys de negociacions i d'haver assassinat i atacat part de l'equip negociador palestí.

"És un pla dissenyat per pressionar Hamas com si fos l'última oportunitat per a la pau", indica Samuele Carlo Abrami.

"Si Hamas l'accepta és el seu suïcidi polític i l'enterrament definitiu de qualsevol possibilitat d'estat palestí", aventurava Moussa Bourekba abans de conèixer la resposta de Hamas al pla. I és que en certa manera la resposta de Hamas a aquest ultimàtum ve motivada per la pressió exercida pels terminis i les declaracions del mateix president dels Estats Units.

A més, per a Samuele Carlo Abrami, "el pla de Trump fa que s'oblidi el recent pla proposat per França i l'Aràbia Saudita que concretava molt més respecte a un futur estat palestí".

Un win-win per a Israel

En canvi, per a Israel la situació ha estat diferent. Bourekba destaca que, amb la proposta i amb la tessitura en què se situa a Hamas, "Israel busca revertir el seu aïllament diplomàtic".

Durant la conversa amb els analistes també s'ha assenyalat que, a nivell de política interna israeliana, si l'acord prospera i els ostatges tornen a casa, això provocaria que la relació de Netanyahu amb alguns partits de l'oposició pogués millorar.

Però, d'altra banda, si Netanyahu signa un pla de pau, podria perdre suports interns de les formacions més radicals, haver de convocar eleccions i perdre les immunitats de què gaudeix a hores d'ara.

Un dels altres aspectes que, segons Bourekba, pot beneficiar Israel si l'acord acaba fructificant "és que el responsable de les massacres acabi governant la Franja sense rendir comptes de les seves accions".

En aquest sentit, l'analista del Cidob denuncia que "el pla vincula l'entrada d'ajuda humanitària a la rendició de Hamas i que, per tant, legitima la utilització de la fam com arma de guerra".

Les implicacions regionals

Abrami detalla que Israel va imposar condicions abans de la publicació del pla: "No volia que cap país de la regió ni l'ONU gestionés la governabilitat de Gaza."

En aquest sentit, Moussa Bourekba diu que l'organisme internacional per gestionar la Franja comet l'error de voler "resoldre un conflicte colonial amb un altre mandat colonial", en relació al paper que ha de jugar l'exlíder britànic Tony Blair.

Pel que fa a la posició dels països del Pròxim Orient, Carlo Abrami subratlla que "Trump és conscient que els països àrabs i musulmans poden donar legitimitat al pla, i aquests són conscients que Trump és l'únic que pot pressionar Israel".

En aquest sentit, Abrami assenyala que, per fixar les seves posicions, estats com Turquia, l'Aràbia Saudita i Egipte busquen l'equilibri entre els interessos geoestratègics, econòmics i de seguretat interna.

"L'opinió pública interna amb relació a la causa palestina pot ser un element de desestabilització, i els governs ho tenen en compte", indica.

En aquest sentit, també apunta a l'oportunitat econòmica que implica la reconstrucció de Gaza, així com continuar fent negocis amb Israel. "Turquia, l'Aràbia Saudita o Egipte seran molt cauts a l'hora d'expressar la seva posició perquè hi ha molts interessos en joc."

A banda de totes les ombres que presenta el pla, els analistes han coincidit a destacar que un dels aspectes que poden fer-lo fracassar és la poca fiabilitat dels actors protagonistes amb relació a Hamas, Trump i Netanyahu.