"No estem sols" i "El botón de nácar", a l'IDFA

Del 18 al 29 de novembre se celebrarà l'IDFA, l'International Documentary Film Festival Amsterdam, la cita més important per al sector del documental a Europa. El festival ha fet pública la selecció de documentals que participaran en la pròxima edició. "No estem sols", de Pere Joan Ventura, ho farà en la secció Panorama, dedicada a qüestions socials d'actualitat, i "El botón de nácar", de Patricio Guzmán, en la de Masters, en què es presenten els últims treballs de les grans figures internacionals del documental.

"NO ESTEM SOLS" ("WE ARE NOT ALONE")

"Una història de rebel·lió ciutadana"

Pere Joan Ventura, guanyador d'un premi Goya per "El efecto Iguazú" el 2003 i d'un premi Ondas Internacional per la sèrie de TVE "Los años vividos", va buscar la complicitat del director Pere Portabella i El Gran Wyoming, que han esdevingut els productors del film. Fruit de la implicació directa d'El Gran Wyoming al documental, va escriure el llibre "No estamos solos", publicat per Editorial Planeta el 2014. A més, és l'autor de la lletra de la cançó "No estamos solos", amb música de Miguel Ángel Ariza, que interpreta amb el seu grup de rock Los insolventes. "No estem sols" es va estrenar a Barcelona, a la sala Verdi Park, el 9 d'octubre.

Sinopsi
El carrer és l'escenari de la rebel·lió ciutadana dels últims anys a Espanya. Ciutats com Madrid, Barcelona, València, Gijón i Sevilla marquen el recorregut de la pel·lícula per mostrar la força col·lectiva dels moviments socials que exigeixen una canvi radical en la manera de fer política. La Marea Blanca, la Marea Verda, la PAH (Plataforma d'Afectats per la Hipoteca), FLO 6x8, els iaioflautes, la Solfónica i les Comadres de Gijón i les Dones de Barredos, en són els principals protagonistes. Rodada durant el 2014, el film recull la petjada del 15-M, quan van començar les grans protestes per les retallades en sanitat i educació, la corrupció política, els desnonaments massius i les conseqüències d'una gestió de la crisi econòmica que ha agreujat les desigualtats.

"No estem sols" també explora els nous formats d'organització ciutadana: orquestres al carrer, cobles davant els hospitals, samarretes de colors, trens de dones, flamenc a les seus bancàries, avis envaint el metro... Els carrers s'omplen per evidenciar la indignació ciutadana. Moltes de les manifestacions i activitats del moviments socials, així com el mateix rodatge del documental, haurien estat penalitzats arran de la reforma del Codi Penal aprovada pel PP, amb l'oposició de la resta de forces polítiques, i l'entrada en vigor de la "llei mordassa" el 15 de juny del 2015.

"No estem sols"
Facebook
YouTube


Fitxa tècnica
Direcció i guió: Pere Joan Ventura
Productors: Pere Portabella i El Gran Wyoming
So: Sergio Madridano
Muntatge: Anastasi Rinos Martí
Direcció de fotografia: Alberto Molina Tejedor
2015
Una producció de Films 59 i Asuntos y Cuestiones Varias.


Pere Joan Ventura Carol, director
(Castellar del Vallès, 1946). Va ser ajudant de direcció en una dotzena de pel·lícules de directors com Vicente Aranda. Extensa carrera en televisió, on va treballar com a realitzador de sèrie "Los años vividos", Premi Ondas Internacional i subdirector de "Quién sabe dónde" i "Buscados con cargo" per a TVE). Ha dirigit documentals com "Subcomandante Marcos: viaje al sueño zapatista", "Guatemala: hora de la verdad" i "Plou i fa sol", entre d'altres. Va guanyar el premi Goya al millor documental per "El efecto Iguazú" el 2003.

"EL BOTÓN DE NÁCAR" ("THE PEARL BUTTON")

"El botón de nácar" és la segona col·laboració entre la productora catalana Mediapro i el cineasta xilè Patricio Guzmán, després de la pel·lícula "Salvador Allende" (2003), la primera sobre el president estrenada a Xile després del cop d'estat del 1973. Es va presentar en la secció Horizontes Latinos del Festival de Sant Sebastià d'aquest any.

Sinopsi
L'oceà conté la història sencera de la Humanitat. S'hi troben les veus de la Terra i també les que vénen de l'espai. L'aigua rep l'impuls dels planetes i el transmet als éssers vius. L'aigua, la frontera més llarga de Xile, conté també el secret d'un botó misteriós trobat al fons de l'oceà.
Xile, amb els seus 4.000 km de costa i l'arxipèlag més gran del món, proposa un paisatge sobrenatural. Aquí hi ha els seus volcans, muntanyes i glaceres. Aquí hi ha les veus dels indígenes de la Patagònia, dels primers navegants anglesos i també dels presos polítics. Alguns diuen que l'aigua té memòria. Aquesta pel·lícula demostra que també té veu.

Premis
Os de Plata al millor guió, Festival de Berlín, 2015
Premi concedit per The Ecumenical Jury, Festival de Berlín, 2015

Fitxa tècnica
Direcció i guió: Patricio Guzmán
Direcció de fotografia: Katell Djian
Muntatge: Emmanuelle Joly
Música: José Miguel Tobar i Miguel Miranda
So: Álvaro Silva i Jean Jaques Quinet
Una producció de Valdivia Film S.A., Mediapro, France 3 i Atacama Producciones.


Patricio Guzmán, director i guionista
Després del cop d'estat que va enderrocar el govern de Salvador Allende, va estar en una cel·la d'aïllament a l'estadi nacional de Santiago amb l'amenaça que l'executarien. Va marxar de Xile al novembre de 1973. Des de llavors, ha viscut a Cuba, Espanya i França, on viu actualment. Sis dels seus treballs han estat premiats al Festival de Canes, entre els quals destaquen "La batalla de Xile", "El cas Pinochet", "Salvador Allende" i "Nostalgia de la luz". Aquest últim va ser guardonat amb el Grand Prix per l'European Film Academy. És fundador del Documentary Film Festival de Santiago i membre de l'Acadèmia de Hollywood des del 2013.


Més informació sobre el documental a Catalunya
Web Documentals TV3
Subscriu-te al butlletí
documentals@3cat.cat