No hi ha més Subirachs a la Sagrada Família

Tothom està ara pendent de les torres de la Sagrada Família, però el següent repte constructiu encara és més ambiciós. La façana principal, la de la Glòria, dedicada a l'ascensió de Crist, amaga dificultats força importants. Més enllà de l'escull que té el Patronat per intentar fer passar l'escalinata per sobre del carrer Mallorca i enderrocar els edificis del davant com una manera de donar perspectiva i majestuositat al temple, els constructors tenen davant un repte creatiu que no és fàcil resoldre. La façana de la Glòria és un immens llenç en blanc, un pòrtic de 40 metres per 60, que arquitectònicament ja està força definit, però no pas esculturalment. Se sap que Gaudí va projectar una mena de grans tubs d'orgue a la façana, amb una llegenda sobre el Déu creador. Però la resta són només apunts molt genèrics. Més aviat titulars del que cal representar: la creació del món, el judici final, el cel, l'infern... i el purgatori, un concepte que ja ha quedat caduc fins i tot per al Vaticà.

 

 

I qui s'encarregarà de fer tot aquest fris creatiu? Durant força temps aquesta va ser la pregunta que fèiem tots: si Subirachs va esculpir la façana de la Passió, quin gran artista agafaria el relleu a la de la Glòria? Ningú la va contestar mai. La Sagrada Família ha optat per no unir cap altre gran nom a la catedral de Gaudí. Una manera d'evitar protagonismes que vulguin competir amb l'arquitecte i, encara més, assegurar que no es desvirtua el contingut teològic que es vol transmetre.

 

 

I contràriament al que es va fer amb la façana de la Passió, en què per primer cop es va donar llibertat creativa a un artista, Josep Maria Subirachs, ara amb la façana de la Glòria tot sembla molt més encotillat. Per començar, s'ha creat una comissió teològica que ha de decidir "com convé representar" avui dia conceptes com ara l'infern. Són conscients que la visió dantesca no té cabuda en el segle XXI i que cal buscar exemples en el repertori d'horrors que ofereix el món actual. Però la comissió haurà de vetllar perquè siguin "propostes rigoroses des del punt de vista teològic".

A més d'aquest marcatge interpretatiu, la part creativa encara s'aigualeix més amb una comissió artística que, a partir d'un concurs, "triarà els artistes adients" per a cada tasca. I un cop escollits, s'establirà "un diàleg durant l'execució per ajudar-los en la correcta integració de l'obra en l'arquitectura".  La Sagrada Família es nega a reconèixer-ho en veu alta, però el que busca no són artistes, sinó artesans -segurament qualificats artísticament- que hauran d'executar l'obra amb les pautes conceptuals que els donin.

 

 

Subirachs va ser el primer artista a qui la Sagrada Família va donar carta blanca creativa. I va poder esculpir lliurament la seva passió de Crist. Sense cap consigna. I si res canvia, també serà l'últim.