"Noah": Molt més que "la noia de les set malalties minoritàries"
Des de lluny, semble una xica qualsevol, però per molt que m'hauria agradat tindre una vida normal, no és el que m'ha tocat. Mentre que els meus amics estaven de festa, jo passava els millors anys de la meva vida en un lloc molt diferent.
Tot i la dura experiència de la protagonista, "Noah" no és només una història de patiment, és el relat inspirador d'una jove que ha trobat la força per somriure i buscar la felicitat enmig de les adversitats.
No em queixo. La vida m'ha portat moltes oportunitats, moltes experiències, moltes persones...i, malgrat tot, molta felicitat.
A través del seu viatge, la Noah demostra que rendir-se no és una opció, ressorgint una i una altra vegada amb la convicció ferma que "res és impossible". El documental mostra una commovedora exploració de la lluita per la vida i el poder de l'amor incondicional.
Visualitzar la lluita contra les malalties minoritàries
La Noah va néixer el 1998 a Xest (Foia de Bunyol). Les set malalties minoritàries i incurables que l'acompanyen des que tenia un any de vida són cada una d'elles un món per descobrir, que li comporten diversos problemes al cor, ronyó, aparell digestiu, pell, oïda... i fan que hagi de passar llargues temporades a l'hospital. Es tracta de les síndromes d'Ehlers-Danlos, de Wilkie, del Trencanous, de compressió de la vena cava inferior, de May-Thurner, de Raynaud i Gastroparesia.
Set malalties rares. Una per a cada dia de la setmana.
Però, tot i aquestes malalties i els dolors conseqüents, la Noah no vol que això la defineixi com a persona; ella és molt més que aquestes malalties. És una dona jove amb unes ganes immesurables de viure, estudiar, passar temps amb els seus amics i, com tothom, dissenyar el seu propi futur.
Carismàtica, excel·lent comunicadora i molt activa a les xarxes socials, especialment a Instagram. La Noah utilitza com a pseudònim "Nh487", el codi que li van assignar a l'Hospital de la Fe de València, per mostrar a les xarxes socials les dues cares de la seva realitat: una vida quotidiana com la de qualsevol i una altra vida més dura condicionada per les seves malalties. Així, a través de vídeos, fotos i textos explicatius, transmet als seus seguidors la realitat de les seves malalties, al mateix temps que, conscientment, pretén visibilitzar la lluita contra les malalties minoritàries.
A més de col·laborar en diverses iniciatives populars per demanar més investigació i inversió en malalties minoritàries, la Noah també ha estat la protagonista d'altres propostes, com veure el seu cos convertit en la figura central d'una falla de València.
Jo, igual que aquesta falla, estic de pas i algun dia també seré cendra.
Ella parla sense problemes de la seva experiència i dels moments més complicats de la seva vida, com al començament de tot, abans de rebre un diagnòstic, quan ningú la creia. O de la seva soledat, només acompanyada en molts moments pels seu pares. I la Noah també parla de la mort, de quan l'ha tingut més a prop, però també de tot el que suposa per a ella.
No sé si ho hauria d'explicar, però hi va haver vegades en què preferia haver anat amb ella. Parle de la mort, sí. En parle. La que està ací al meu costat. La que m'alerta cada dia.
Fitxa tècnica:
Direcció: Louise Brix Andersen
Guió: Louise Brix Andersen, Eva Mora
Producció: David Delgado, Marc Chica i José, Rafael Cerveró Ballester, Rafael Cerveró Sánchez-Capilla
Producció executiva: Elena Marcos
Producció executiva 3Cat: David Bassa Cabanas, Sílvia Pairó Vila
Producció delegada 3Cat: Daniel Barea Delgado
Coordinació de continguts 3Cat: Agustí Argelich Gironés
Direcció de fotografia: Gema Briones Segarra
Música: Joan Vilà
"Noah" és una producció de Limmat Films i Bsglobal TV, en coproducció amb 3Cat, amb la participació d'À Punt, i amb el suport de l'ICEC i Mezzanine Films.
