Només Hong Kong pot recordar la violenta repressió d'estudiants xinesos a la plaça de Tiananmen

El 1997, la Gran Bretanya tornava Hong Kong després de gairebé un segle d'administració colonial. S'aplicava la fórmula de Deng, "un país, dos sistemes", que legitimava la territorialitat xinesa i alhora respectava l'economia i les llibertats civils originals de l'antiga colònia. Tot i que alguns temien que es perdrien llibertats, Hong Kong segueix sent un oasi en aquest sentit, i, a més a més, és quarter general de nombroses organitzacions d'abast xinès. El debat polític actual se centra en quan s'obtindrà la democràcia, que no va existir mai sota domini colonial i que s'incloïa com a compromís xinès (amb data indefinida) en la devolució del 1997. Les protestes són impensables en llocs com Pequín o Xangai. Així, Hong Kong s'ha convertit en refugi per a la llibertat de culte, de premsa i d'organització, així com de tota mena de grups proscrits per Pequín. El retorn a la pàtria ha suscitat incertesa, però també ha brindat una gran oportunitat per influir en el govern xinès en fronts importants. Han Dongfang, que va fundar, l'any 1994, el "China Labour Bulletin", altaveu dels drets dels treballadors i dels drets humans, afirma que "Hong Kong no es convertirà pas en una altra ciutat com les de la Xina continental. Senzillament perquè la gent de Hong Kong mai no ho permetria". Empresonat, torturat i exiliat després de la revolta de Tiananmen, Han té prohibida l'entrada a la Xina continental. L'actual debat de les llibertats a Hong Kong se centra més aviat a com ampliar-les i no tant en una possible regressió. Però qüestions com el sufragi universal són encara massa sensibles per a Pequín, que les considera un perill per a l'estabilitat a la resta del país i que se les pren, de moment, amb força calma.