Normalitzar el consum de cocaïna: "Esnifava cada dia per tapar el dolor"
L'Edgar i la Sandra van començar a consumir cocaïna en entorns festius fins que va acabar condicionant-los la vida. Ell té 18 anys, però es va iniciar als 12, amb el cànnabis i l'alcohol. Ara fa vuit mesos que no pren res. Ella fa més d'un any que no consumeix. Té 41 anys i és mare de dos fills. Tots dos estan en tractament en un centre terapèutic de Girona per addicció a la cocaïna i a altres substàncies.
Hi ha moltes persones que cada dia consumeixen cocaïna. Per aguantar, de manera social o perquè hi ha tant dolor que necessiten tapar-ho i deixar de sentir.
En una entrevista al programa "Solidaris", l'Edgar Ticó i la Sandra Soley ens expliquen que amb el consum de cocaïna hi van trobar plaer però també un refugi per afrontar malestars propis i els provocats pels ritmes de la societat actual.
Els pares i l'exmarit de la Sandra van ser el suport necessari perquè pogués sortir de l'espiral en què estava immersa.
El consum de cocaïna, molt més a prop del que ens pensem
Marxar de casa
Recorda que l'addicció a la cocaïna va començar quan es va separar del pare del seu primer fill. Aleshores va iniciar una relació tòxica amb el que més tard es convertiria en el pare de la filla petita, que ara té vuit anys.
Amb aquesta segona parella, relata, consumia cada dia "quan els nens ja estaven sopats". La dependència a la cocaïna era tan forta i la situació tan insuportable que la Sandra assegura que havia de marxar de casa:
Em drogava per no sentir el dolor. Em podia tancar en un cotxe tres dies seguits consumint sense veure ningú. La cocaïna va passar d'un ús recreatiu a tapar les meves emocions.
La Sandra es gastava, en poc més d'una setmana, el sou de 1.500 euros que cobrava com a comercial d'articles de cuina, una de les moltes feines que va perdre, diu, per culpa de l'addicció.
Explica que per aconseguir diners per a les dosis va arribar a robar les joies de la seva mare, però deixa clar que mai va creuar la línia de la prostitució. Ho matisa perquè diu que en el cas de les dones és una frontera molt fina que en moments de desesperació es pot arribar a travessar.
Gràcies al seu fill gran, que ara té 13 anys, la Sandra va reaccionar. El nen li va dir que no volia continuar vivint d'aquella manera amb una mare enfadada que es passava el dia dormint i de mal humor.
Tot i que encara li queda molt camí per recórrer en el procés de desintoxicació, explica que els seus fills han tornat a confiar en ella i recorda amb emoció el que li va dir la filla petita: "Mare, ara ja no ens crides."
Consums prematurs
L'Edgar Ticó va conèixer la Sandra al pis tutelat del centre terapèutic Dia 1 de Girona. Va començar a flirtejar amb les drogues amb només 12 anys. Als 16 ja havia provat l'MDMA i la cocaïna fins que la situació va sortir de mare i els consums van arribar a ser diaris. Al darrere de tot plegat, explica, hi havia molts problemes d'autoestima.
Tenia molts problemes amb el meu cos. Jo era un nen amb obesitat. Amb el consum vaig trobar una porta que em feia sentir millor.
A primer de batxillerat, l'Edgar va deixar els estudis i es va posar a treballar a l'empresa del seu pare, però no va funcionar. L'addicció condicionava completament la seva vida. Remarca que sempre" buscava la col·locada" que va sentir el primer cop que ho va provar i això li va provocar molts problemes.
L'Edgar parla de baralles al carrer, de violència contra qui més estimava, en unes dinàmiques que eren difícils de trencar. Els seus pares i la seva germana gran el van convèncer per fer tractament.
Ara diu que se sent una persona nova i que nota que s'està recuperant, i alhora reconeix que el recorregut és llarg i ple d'obstacles.
Cocaïna: consum normalitzat?
L'informe de l'Observatori Català d'Addiccions també explica que la majoria de persones que inicien un tractament són homes i que la mitjana d'edat en què comencen és als 41 anys.
Una altra dada a tenir en compte és que els consumidors acostumen a tardar uns 16 anys a demanar ajuda, mentre que l'any 2010 en trigaven 5. Els experts apunten que aquest fet podria ser un indicador de com s'ha normalitzat el consum de cocaïna.
La doctora Tre Borràs ha estat durant més de quaranta anys al capdavant d'un servei de referència a Catalunya pel que fa al tractament i l'acompanyament de persones amb problemes de dependència a les drogues. Es tracta del Servei d'Addiccions i Salut Mental de l'Hospital Sant Joan de Reus.
La doctora Borràs explica que després de l'alcohol "la cocaïna es la droga que genera més demanda de tractament i que les persones que arriben al servei ho fan perquè a, banda de la cocaïna, són addictes a l'alcohol i a altres estupefaents".
Antoni Llort és antropòleg i professor de la Universitat Rovira i Virgili. I durant molts anys ha col·laborat amb la doctora Borràs. El professor Llort diu que el consum de cocaïna és un fenomen total que arriba a totes les capes socials, "des de les més marginals a les més elevades, passant per sectors com el de la construcció, el món agrícola o el de la restauració".
La cocaïna és una substància que s'addiu molt bé a les exigències d'un model de vida que ens pressiona a ser productius, a dormir poc, a estar sempre bé.
El periodista i escriptor David López Canales, autor d'"¿Una rayita? Por qué en España se consume tanta cocaína y no se habla de ello", a Anagrama, comparteix el diagnòstic del professor Llort. Assegura que la cocaïna és la droga per adaptar-se a l'acceleració i el seu consum està totalment normalitzat a la societat.
Remarca, però, que no se'n parla perquè el tema de les drogues és un assumpte polèmic i la classe política no s'atreveix a abordar-lo.
El periodista explica que quan es parla d'aquest tema s'acostuma a vincular al crim organitzat, al narcotràfic, a les malalties. És cert, assegura, que és una part del fenomen, però, segons el seu parer, no es tracta des de la perspectiva de què hi ha darrere dels consums.
López Canales conclou que els consumidors tampoc en parlen per l'estigma social que arrossega una persona addicta. Per tant, diu, està fora del debat polític i social.
