Nous testimonis denuncien la brutalitat del règim iranià, que diu haver aturat les execucions

Tot i el bloqueig de les comunicacions per part del govern iranià des del 8 de gener, les imatges i els testimonis que denuncien la brutalitat de la repressió del règim contra els protestants continuen aflorant amb comptagotes.

Segons l'últim balanç de l'ONG de drets humans HRANA, en els 18 dies d'aixecament popular contra el règim dels aiatol·làs hi ha hagut 617 accions de protesta en 187 ciutats del país, que han provocat la mort d'almenys 2.615 persones i la detenció de 18.470.

Amb aquestes xifres, que s'espera que puguin augmentar amb el pas de les hores i els dies, les protestes ja són les més violentes des de la Revolució Islàmica del 1979.

Per documentar de primera mà la violència i la violació de drets humans, Amnistia Internacional ha parlat amb diferents ciutadans iranians que testimonien la brutalitat del règim contra els manifestants.

Malgrat l'apagada d'internet i la telefonia anunciada pel govern de Teheran, 3CatInfo ha pogut saber a través d'iranians residents a Catalunya que, de moment, no és possible trucar a l'Iran, però en les darreres hores els seus familiars residents al país del Pròxim Orient sí que han pogut trucar a l'exterior.

"La nit del 9 de gener, els cossos de 150 joves manifestants morts van ser portats a un hospital i després al cementiri de Behesht Reza, prop de Mashad. Una dona jove que estava ferida va morir a l'hospital i les forces de seguretat van esgrimir que havia estat assassinada pels manifestants, versió que la família va rebutjar. Les autoritats van enterrar ràpidament els cossos al cementiri abans que fossin identificats i després ho van notificar a les seves famílies", explica un treballador sanitari a Mashad, al nord-est del país, entrevistat per Amnistia Internacional.

A la zona kurda, on les protestes també s'han estès amb força per diferents ciutats, l'ONG de drets humans recull el testimoni d'un manifestant ferit:

Recollit per Amnistia Internacional en el seu informe, el vídeo mostra imatges d'agents de paisà armats practicant detencions el 8 de gener al barri de Maskan de Kermanshah.

El règim iranià assegura que ha aturat les execucions

Malgrat haver advertit Donald Trump que l'ajuda als manifestants iranians "estava en camí", ara el president dels Estats Units assegura que ha adoptat una postura d'espera i observació envers la crisi.

Això després que el ministre d'Afers Exteriors iranià, Abbas Araqchi, hagi dit que no penjarien més persones ni dimecres ni dijous.

Segons els mitjans iranians, s'ha aturat l'execució d'Erfan Soltani, un iranià de 26 anys arrestat durant les protestes. Està acusat de "conspirar contra la seguretat interna del país i activitats de propaganda contra el règim", però per aquests delictes no s'aplica la pena de mort.

Des de la Casa Blanca, Trump ha assegurat que ha estat informat que la "matança s'ha aturat" i que les execucions previstes de manifestants finalment "no tindrien lloc".

Quan un periodista li va preguntar si es descartava una intervenció militar dels EUA, el president ha respost: "Ho observarem i veurem què passa després".

Les autoritats iranianes han acusat els Estats Units i Israel de fomentar la revolta. Per part seva, Trump ha amenaçat repetidament d'intervenir en suport dels manifestants.

El Consell de Seguretat de les Nacions Unides es reunirà aquest dijous, a petició dels Estats Units, per avaluar la situació de l'Iran.

Els defensors dels drets humans acusen la teocràcia xiïta de dur a terme una brutal repressió a porta tancada amb comunicacions telefòniques limitades i un tall d'internet durant una setmana que dificulta l'accés a la informació.

Espai aeri tancat cinc hores

La tensió a l'Iran s'ha disparat després de 18 dies de protestes. El país ha tancat aquest dimecres a la nit durant cinc hores el seu espai aeri davant el temor d'una possible acció militar dels EUA per les repetides amenaces de Trump.

Les companyies aèries han hagut de cancel·lar, redirigir la ruta o retardar alguns vols.

El tancament temporal arriba mentre el president dels Estats Units, Donald Trump, està sospesant una resposta a la situació a l'Iran.

Els bombardejos de míssils i drons en un nombre creixent de zones de conflicte representen un alt risc per al trànsit aeri.

Per això, alguns països ja han pres mesures, com Alemanya, que ha advertit les seves aerolínies que no entrin a l'espai aeri iranià, i els mateixos Estats Units, que han prohibit que tots els seus vols comercials sobrevolin l'Iran. A més, diverses companyies han decidit reduir o suspendre els serveis a la zona per seguretat.

Moviments militars i diplomàtics

L'augment de tensions a l'Orient Mitjà està provocant moviments militars, mentre les potències regionals es preparen per a una possible escalada a l'Iran.

Un grup d'atac de portaavions dels EUA es trasllada del Mar de la Xina Meridional a l'Orient Mitjà, i s'espera que hi arribi en aproximadament una setmana.

Els Estats Units ha retirat aquest dimecres part del personal de les bases a la regió, després que un alt funcionari iranià digués que Teheran havia advertit els països veïns que atacaria bases americanes si Washington atacava.

El Regne Unit ha confirmat el tancament temporal de la seva ambaixada a Teheran i Espanya ha aconsellat els ciutadans espanyols que abandonin el país.

Diversos funcionaris occidentals han dit que la intervenció militar dels EUA podria ser imminent.