Nouvinguts al poble? Txell Feixas: "Els que venen de la ciutat no han d'imposar"

De poble, de ciutat: com s'ajusta la convivència quan les visions topen? Sant Joan de Mediona, el poble on va nèixer i que ha vist créixer Txell Feixas, no arriba als 1.000 habitants. Alguns trets identificatius com el repicar de les campanes, habituals i interioritzats per a la gent que hi viu sempre, no ho són tan per a qui ve de fora per un cap de setmana o una temporada, i els pot arribar a molestar.

És necessari que els que venen, els nouvinguts, no imposin les seves normes i s'enriqueixin d'aquesta forma de fer tan nostra. Oi que a ciutat no els paren, els cotxes?

La Txell fa temps que, per motius professionals, va deixar el poble i no s'amaga de dir que "estant-ne lluny és quan l'he après a estimar". Després d'uns anys a Madrid i cinc com a corresponsal a Beirut, té clar que tornarà a marxar:

No m'imagino vivint al poble. Quan porto dos dies aquí, la mare em diu 'marxa', perquè estic insuportable. El poble té un punt d'idíl·lic, però els hiverns són insuportables

Aquest estiu, a "El matí de Catalunya Ràdio" ens hem proposat fer quilòmetres: des de Cardedeu ens mourem fins a Estopanyà, a la Franja de Ponent, i farem també la distància que separa Sant Feliu de Guíxols, al Baix Empordà, de Guimerà, a l'Urgell. I la que hi ha entre Perafita, al Lluçanès, i Sant Joan de Mediona, a l'Alt Penedès, passant per Vila-seca, al Tarragonès.