Nova Zelanda reconeix el dret a un permís per dol en cas d'avortament espontani
Nova Zelanda ha aprovat per llei tres dies de permís per a les mares i les seves parelles en cas d'avortament espontani o de mort del fetus en qualsevol moment de l'embaràs. D'aquesta manera, s'han convertit en el segon país del món que reconeix el permís per dol en casos d'interrupció involuntària de l'embaràs o mort perinatal, que són més freqüents del que es pot pensar.
Una de cada quatre neozelandeses ha tingut un avortament.
A partir d'ara, gràcies a la norma aprovada per unanimitat al Parlament aquesta setmana, veuran reconegut un dol que no sempre té l'acompanyament que es mereix, com ha destacat la impulsora de la iniciativa, la diputada laborista Ginny Andersen:
La llei donarà a les dones i les seves parelles temps per acceptar la pèrdua sense haver de recórrer a la baixa mèdica. Perquè el seu dol no és una malaltia; és una pèrdua. I la pèrdua requereix temps.
La diputada ha remarcat que Nova Zelanda "lidera el camí cap a una legislació progressista i solidària, i va esdevenir el segon país del món que preveu un permís per pèrdua de l'embaràs o naixement d'un fill mort."
Des de Twitter, ha afegit que la norma va de "drets laborals i equitat" i pretén donar a les famílies temps per fer el dol i perquè es parli més obertament dels avortaments. "No hem de tenir por dels nostres cossos", ha afirmat en la piulada.
La llei s'aplicarà també a les famílies que busquin descendència mitjançant l'adopció o per gestació subrogada.
L'Índia és l'altre país que té una legislació similar, segons diversos mitjans de comunicació.
A Catalunya, cada vegada més cementiris tenen espais per visibilitzar els nadons morts en l'embaràs o en el moment de néixer, llocs per ajudar les famílies a passar el dol i tenir un record per aquests fills.
En el cas del cementiri de Montjuïc a Barcelona, la iniciativa va sorgir arran del reportatge de "30 minuts" titulat "Sense batec". Associacions com Petits amb llum treballen en l'acompanyament de les famílies i el reconeixement d'aquestes pèrdues tan doloroses.
