Noves pistes de l'origen dels pterosaures, els animals més grans que han creuat el cel
Van ser els primers vertebrats amb capacitat de volar i van travessar el cel durant 150 milions d'anys. Són els pterosaures, un grup d'animals prehistòrics que han provocat un gran debat científic durant segles sobre el seu origen i la seva evolució.
Ara, un equip internacional, encapçalat per Martín D. Ezcurra, del Museu Argentí de Ciències Naturals de Buenos Aires, ha publicat a la revista Nature un article on donen noves claus sobre aquesta qüestió.
Un dels autors és Fabio Marco Dalla Vecchia, de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) de Sabadell i del Museu Friülà d'Història Natural, d'Udine, Itàlia.
Els primers pterosaures eren més aviat petits I la seva envergadura de punta a punta de les ales- estava entre els 0,5 i els 1,5 metres. Pesaven com a molt un quilo I mig.
Però posteriorment van aparèixer espècies que són els animals voladors més gran que han existit. El més gran va ser el Quetzalcoatlus northropi, amb unes ales que, desplegades, feien entre 7 i 13 metres.
Els autors aporten proves concloents que el llinatge més proper als pterosaures són els lagerpètids, un grup poc conegut entre els precursors dels dinosaures, que van viure fa entre 237 i 210 milions d'anys.
Tècniques modernes
Troballes recents de restes de lagerpètids corresponents a un crani i a potes anteriors han permès confirmar la seva semblança anatòmica amb els pterosaures.
També s'ha utilitzat la microtomografia computada per reconstruir en 3D l'anatomia del seu sistema nerviós i sensorial. I s'ha constatat que el cervell i l'oïda interna de pterosaures i lagerpètids són semblants.
Això suggereix que algunes de les especialitzacions dels sistemes sensorials dels pterosaures van evolucionar abans que la seva capacitat de volar. També suggereix que els lagerpètids en general tenien un bon sentit d'equilibri i que probablement eren àgils.
Els autors deixen clar que no es pot deduir que els lagerpètids siguin ancestres directes dels pterosaures, sinó que aquests darrers hi estan més emparentats que amb cap altre animal conegut.
Segons Ezcurra, aquest estudi "és el resultat de l'esforç d'un equip internacional que ha combinat tècniques d'última generació amb estudis tradicionals".
Un debat de segles
Per això ho destaca com un bon exemple de com mètodes de la ciència moderna poden fer llum "sobre qüestions que han intrigat els paleontòlegs durant segles".
Quant a la transcendència de l'estudi, Ezcurra ho valora així:
És una contribució significativa per comprendre l'arbre de la vida, però també un pas cap a un coneixement ampli de les interrelacions entre rèptils fòssils que ens permetran comprendre canvis en la diversitat en èpoques profundes i processos evolutius que requereixen milions d'anys perquè es produeixin.
Els pterosaures més antics s'han trobat en roques formades a finals del Triàsic, fa uns 220 milions d'anys. Els pterosaures més moderns s'han trobat a regions alpines d'Europa, Groenlàndia, l'estat de Utah i potser a Sud-amèrica.
Sobre el seu origen, s'han proposat dos models, com explica l'especialista en pterosaures Fabio M. Dalla Vecchia, de l'ICP:
O es van originar a principis del Triàsic o fins i tot al Permià -fa més de 250 milions d'anys- i van tenir una llarga història evolutiva que no va deixar cap rastre en el registre fòssil -el model Ice berg- o bé es van originar en una data pròxima a la seva aparició en el registre fòssil i es van expandir i diferenciar ràpidament -el model del big bang. Les estretes relacions amb els lagerpètids donen suport al model 'big bang'.
Els primers fòssils de pterosaures es van descobrir durant la segona meitat de segle XVIII. El debat ha durat, doncs, més de dos segles. En el segle XIX se'ls va considerar estretament relacionats amb els dinosaures, dins del grup més ampli dels arcosaures.
Els representants vius d'aquest grup són els cocodrils i els ocells. Però els lagerpètids i els pterosaures estan relacionats més estretament amb els dinosaures i els ocells que amb els cocodrils. Pertanyerien a una tercera línia d'evolució dels arcosaures.
