Nuclears, el silenciós retorn després dels desastres
L'energia nuclear genera espant i fascinació. Alhora.
Els incondicionals de la sèrie televisiva "Txernòbil" li atribueixen a l'enginyer que investiga la catàstrofe aquesta reflexió: "Dins d'un reactor nuclear es balla una preciosa dansa de neutrons que genera energia per alimentar ciutats senceres, sense fum ni flames".
La Premi Nobel de Literatura Svetlana Aleksiévitx escriu en el seu inquietant "Veus de Txernòbil": "Tot sembla bonic; el sol brilla, les flors creixen... però la mort és a tot arreu, amagada en l'aire i en la terra. És un horror que no es pot controlar amb exèrcits."
Traslladat a la política energètica, la dualitat es manté. "Necessitem l'energia nuclear perquè és una font de progrés, prosperitat i independència", deia el president francès, Emmanuel Macron, fa uns dies. "Quan en un país tan desenvolupat com el Japó passa el que sembla impossible [l'accident nuclear de Fukushima], tot canvia."
"Hi ha una regla fonamental: en cas de dubte, optem per la seguretat", va dir la cancellera alemanya Angela Merkel quan va decidir apartar el país de l'energia atòmica.
Els tres accidents que han marcat la "temperatura nuclear" del món
La relació del món amb la fissió nuclear és dicotòmica. I varia al ritme... dels accidents que hi ha hagut al planeta. Dels més greus. Dels coneguts. Són tres: el de central de Three Mile Island, el 1979, als Estats Units; el de Txernòbil, a l'antiga Unió Soviètica, el 1986; i el de Fukushima Daitxi, al Japó, el 2011.
Els dos darrers van revestir una gravetat de 7 en una escala de 7, "Accident greu".
El dels EUA va arribar a 5, "Accident amb risc fora de l'emplaçament", segons l'escala internacional d'esdeveniments nuclears establerta per l'OIEA, l'Organització Internacional per a l'Energia Atòmica.
Cadascun d'aquests tres accidents ha deixat un regueró d'efectes d'envergadura.
Three Mile Island, el primer sotrac
A Three Mile Island, un error tècnic en el sistema de refrigeració va provocar l'escalfament del reactor, que va derivar en la fusió parcial del nucli. No s'ha atribuït cap mort a la fuita que hi va haver.
Després de l'accident, la indústria va entrar en coma als Estats Units. Es van cancel·lar desenes de projectes i les regulacions es van endurir tant que construir una central va passar de ser un repte d'enginyeria a un malson financer. Europa, però, va seguir endavant, amb França liderant la seva independència energètica.
Txernòbil, la mare de totes les catàstrofes
Txernòbil, l'any 1986, és la catàstrofe de les catàstrofes. Tan gran que tomba l'imperi soviètic, incapaç de gestionar un daltabaix desmesurat com el que es va viure al que ara és Ucraïna.
Una persistent errada humana, associada a un error de disseny, conegut i ocultat, van fer saltar pels aires el reactor. Van morir una trentena de persones els primers dies per contaminació radioactiva aguda. I uns milers més per malalties derivades de la radiació. No hi ha xifres oficials.
El món va quedar en xoc. Itàlia va posar l'energia nuclear a referèndum i va tancar les centrals. A Alemanya, el moviment antinuclear es va disparar i es va convertir en agent polític de primer ordre. Les opinions públiques europees van associar "nuclear" amb "apocalipsi". I la posada en marxa de centrals va tenir una frenada abrupta.
Només França, el Regne Unit... i l'Europa de l'Est van posar en servei reactors nous.
Fukushima, el sinistre impensable
Fukushima és l'evidència que ni un país punter tecnològicament pot situar-se en el risc zero. Un terratrèmol i el posterior tsunami van depassar cada sistema de seguretat redundant. Sense electricitat, els reactors van sobreescalfar-se i tres nuclis es van fondre. No hi va haver víctimes directes, però s'estima que entre 1.000 i 2.000 persones van perdre la vida a conseqüència de la fuita radioactiva.
Fukushima va ser un cop gairebé mortal. Alemanya, sota el govern de Merkel, va anunciar el tancament exprés de tot el seu parc nuclear. Suïssa i Bèlgica van seguir camins similars.
El Japó, el país més tecnològic del món, va apagar els seus 54 reactors de cop.
El present, després dels desastres
Si fem un salt i ens situem al present, ens assaltaran les declaracions de Macron, triomfador en aquesta llarga guerra energètica, que París, a hores d'ara, guanya còmodament. La generació nuclear forma part de l'ADN de França.
L'altre gran poder europeu, Alemanya, comença a desfer el camí antinuclear. El canceller Merz –encara en fase de jurar i perjurar que no recularan– diu que va ser un error la retirada nuclear. I la presidenta de la Comissió Europea, alemanya també, i antiga ministra dels gabinets d'Angela Merkel, diu que el futur ha de ser, tant sí com no, nuclear.
Els reactors nuclears produeixen una gran quantitat d'energia constant, independent de les condicions meteorològiques, i amb un combustible abundant i més "distribuït" pel planeta que els fòssils. L'urani es pot traslladar i emmagatzemar amb relativa facilitat i les quantitats que es "cremen" són petites. Aquests són els avantatges que els defensors de la generació nuclear enumeren, afegits a l'aparició de nous dissenys de fissió més petits i –teòricament– més segurs.
Els opositors sostenen que els riscos són enormes i que els residus nuclears allarguen la nocivitat radioactiva del combustible durant centenars o milers d'anys. Afegeixen que els costos de construcció i desmantellament dels reactors són desorbitats, i els accidents viscuts han de dissuadir qualsevol país de seguir la senda nuclear.
L'alternativa a les centrals nuclears
Partidaris i detractors, probablement, estaran d'acord que el món opulent demana energia. La capacitat de processament de la intel·ligència artificial, la mobilitat elèctrica, el manteniment de l'univers digital... necessiten alimentació en forma de megawatts.
Les energies renovables guanyen capacitat de generació i poden convertir-se en base de sistemes de subministrament, però necessiten grans infraestructures d'emmagatzematge i convertir les xarxes en "intel·ligents" per fer-les altament eficients.
La generació nuclear ja està provada, i resol una part de les exigències: potència i constància. Però deixa oberts interrogants de gestió de residus i de seguretat. Ara mateix, la central de Zaporíjia, a la Ucraïna ocupada, la més gran d'Europa, és sota control de l'exèrcit de Rússia, que l'ha arrabassat als seus gestors. La zona està sotmesa a combats al voltant de reactors i de piscines de combustible susceptibles de generar fuites.
El "retorn" nuclear
Al món hi ha 413 reactors en operació. 220 tancats permanentment en diferents fases de desmantellament.
Els Estats Units és el país que més reactors operatius té, 94, seguit de la Xina, 58, França, 57, i Rússia 34. Construir centrals no és fàcil ni està a l'abast de tots els països. Els Estats Units, França, Xina i Rússia són les grans potències de la indústria nuclear i, gairebé, es reparteixen el mercat mundial de centrals.
Ara mateix se n'estan construint 69, un terç a la Xina, la potència que aspira a marcar el pas de l'economia planetària el segle XXI. I el Japó, que va fer un "nuclear zero" després de Fukushima, en té 14 funcionant de nou. La Unió Europea considera la fissió nuclear un procediment de generació energètica sostenible.
Three Mile Island, Txernòbil i Fukushima van distanciar el món de la generació nuclear. I van quedant enrere en el temps. "Hi ha una vida abans de Txernòbil i una vida després de Txernòbil. Ja res serà igual", diu la Nobel Svetlana Aleksiévitx. Però també hi ha joves que no han sentit a parlar de Txernòbil. I la seva vida és indissociable de la vital energia que els connecta al món.
