Núria Gispert, a "(S)avis"
ls 14 anys va començar a fer voluntariat. Tot just començava la dècada dels 50 en una Espanya de postguerra i Núria Gispert tenia molt clar que volia ajudar els més dèbils, tal com li havia ensenyat el seu pare, metge. De fet, aquesta mestra, política i activista s'ha passat la vida ajudant aquells que més ho necessitaven. Nascuda l'any 1936, un mes abans de l'esclat de la guerra, Gispert de ben jove es va implicar en els moviments socials de l'època, bé fossin les APA, Associacions de Veïns o clubs esportius, com el Natació Sant Andreu, del qual va formar part de la junta directiva. Amb el retorn de la democràcia va ser regidora de l'Ajuntament de Barcelona amb el PSUC primer i després amb el PSC. Posteriorment, va ser directora de Càritas a Catalunya i a Espanya, càrrec que va deixar per raons personals l'any 2004. Des de llavors, Gispert ha continuat implicada en moviments socials en favor dels més necessitats. Dialogant, però dura negociadora, Gispert ha rebut moltes distincions, entre les quals la Creu de Sant Jordi i la Medalla d'Or del Parlament de Catalunya.
