Obres d'urgència als trams de l'A-2 i l'N-260 més malmesos per la pluja
Aquest dilluns han començat les obres d'urgència per reparar els danys que les pluges de les últimes setmanes han provocat a l'autovia A-2 a la Segarra i a l'N-260 entre l'Alt Urgell i la Cerdanya.
Totes dues carreteres tenien pendents reformes integrals, però els aiguats han agreujat el seu estat i els clots i desperfectes que hi havia han acabat provocant danys a vehicles i accidents.
A-2: diferències territorials
Al tram de l'autovia A-2 entre Cervera i la frontera amb la demarcació de Barcelona estava previst començar les obres de reforma integral al mes d'abril, però l'acumulació de clots i desperfectes agreujats per l'aigua va fer insostenible el trànsit de vehicles.
Els forats a l'asfalt van obligar a fer una primera reparació d'urgència i ara s'està actuant als llocs més problemàtics, que sumen uns tres quilòmetres per sentit.
Tal com recorda el subdelegat del govern a Lleida, José Crespín, "es tracta de la carretera més transitada de la demarcació, amb uns 30.000 vehicles al dia."
Un cop acabi l'actuació d'urgència, entre finals d'abril i maig es preveu que comencin les obres de reforma integral d'aquest tram de 8 quilòmetres, que fa anys que acumula crítiques pel contrast entre la part lleidatana de l'autovia i la barcelonina.
N-260: clots i esllavissades
A l'Eix Pirinenc, des de fa dos mesos que els usuaris es troben amb una situació similar, amb clots i forats que ara han obligat a avançar els treballs per asfaltar de nou un tram de 29 quilòmetres entre l'Alt Urgell i la Baixa Cerdanya.
Les obres havien de començar a finals d'abril, però s'han acabat avançant per la situació de la carretera.
Les tempestes d'aquest hivern al Pirineu també han tingut conseqüències a les vies més petites entre municipis, on les esllavissades han obligat els ajuntaments a fer actuacions d'urgència. És el cas que han viscut a Montellà i Martinet, a la Cerdanya. L'alcaldessa, Roser Bombardó, explica la situació que han trobat aquest hivern...
D'esllavissades, en tenim cada any, i quan això passa retirem les pedres amb maquinària. Aquest any, però, amb les pluges, és pitjor.
Molts ajuntaments, especialment els més petits, no poden fer front a totes aquestes incidències per l'elevat cost de retirar pedres i altres elements de la via, i per això reclamen ajuda a altres organismes, com les diputacions o la Generalitat.
Des del govern defensen que s'està estudiant quin mecanisme de coordinació hi pot haver entre les administracions.
Una de les eines, segons explica el director general de Polítiques de Muntanya, Carlos Guàrdia, pot ser la nova Llei d'Alta Muntanya "perquè moltes d'aquestes carreteres són de titularitat municipal i només podem intervenir-hi a través de subvencions o ajudes".
