Ordenen el desnonament de les monges rebels de Belorado, que perden la batalla amb l'Església

La jutgessa de primera instància i instrucció de Briviesca (Burgos) ha donat la raó a l'Església catòlica en la seva demanda de desnonament contra les exmonges de Belorado. Les condemna a abandonar el monestir, segons la sentència a la qual ha tingut accés l'agència EFE.

La sentència estableix que les vuit exmonges hauran de desallotjar el monestir i deixar-lo "lliure i a disposició" de l'arquebisbat de Burgos. La jutge les adverteix que la policia les podrà desnonar forçosament si no marxen voluntàriament.

La jutgessa no fixa cap termini perquè les monges abandonin el convent, encara que ja va determinar a la interlocutòria d'assenyalament de la vista oral el 12 de setembre com a data del desnonament.

L'origen del conflicte: la venda d'un convent

Les protagonistes són 16 monges --actualment vuit-- que formaven part de la comunitat religiosa de les clarisses de Belorado, a Burgos, i Urduña, a Biscaia, i que són conegudes per la xocolata, trufes, bombons i roques que produeixen.

Les monges van denunciar una "persecució" per part de les jerarquies superiors perquè els hi haurien "bloquejat" la venda d'un convent a Derio, a Biscaia, propietat de les clarisses.

L'objectiu era utilitzar els ingressos de l'operació per comprar el monestir d'Urduña, que pertany a la diòcesi de Vitòria. 

Però aquesta diòcesi ha tingut dubtes sobre l'operació i s'ha fet enrere, cosa que va generar dures crítiques per part de les monges. Entre altres acusacions, van dir que aquests obstacles formen part d'un modus operandi per desmuntar comunitats "de línia tradicional" i quedar-se amb els seus immobles.

Per la seva banda, l'arquebisbat de Burgos va demanar als fidels que s'abstinguessin de participar en cap acte litúrgic als monestirs de Santa Clara de Belorado i Urduña. A més, va amenaçar les monges que, si acaben abandonant l'Església, podrien ser acusades d'un delicte de cisma i ser sancionades amb l'excomunió.

Les monges van apostar per deixar l'Església

L'enrenou va començar quan a principis de maig del 2024 van anunciar que volien abandonar l'Església catòlica per passar a estar sota la tutela de Pablo de Rojas, bisbe excomunicat el 2019 i fundador de la Pia Unió Sancti Pauli Apostoli, que no està reconeguda pel Vaticà.

En un comunicat firmat per l'abadessa de la comunitat, sor Isabel de la Trinidad, les monges van reconèixer com a últim pontífex legítim Pius XII, mort el 1958, i acusen tots els papes posteriors d'"heretgia".