Ossètia del Sud, un territori prorús oposat a Geòrgia
Ossètia del Sud és un petit territori de 3.900 quilòmetres quadrats fronterer amb Rússia. La seva població, uns 70.000 habitants, se senten russos i no volen saber res amb els georgians. L'endemà de la caiguda de la Unió Soviètica, Geòrgia i Ossètia del Sud van aprofitar per autoproclamar-se independents. Però, mentre Geòrgia ho feia de Moscou, Ossètia del Sud ho feia respecte a Tbilisi. Per deixar-ho clar, i paradoxalment, es van autodefinir com a "república soviètica". No cal dir que el Parlament independent georgià no va trigar ni un minut a decretar la dissolució de la regió autònoma osseta.
El 7 de gener del 1991, el president soviètic Mikhaíl Garbatxov anul·la les mesures preses pels georgians i envia tropes de reforç a Ossètia, on nacionalistes georgians i ossetes se les tenen. Tot i això, les forces separatistes ossetes derroten les georgianes i el 19 de gener de 1992 Ossètia del Sud celebra un referèndum on més del 90% dels electors voten a favor de la independència i la reunifiació amb Ossètia del Nord, que forma part de la Federació Russa.
Un acord d'alto el foc conclòs el juny del 1992 permet el desplegament a la frontera entre Geòrgia i Ossètia del Sud d'una força d'interposició tripartida integrada per soldats ossetes, georgians i russos. El seu objectiu: mantenir l'"statu quo". Però els incidents continuen. L'agost del 2004, uns violents enfrontaments entre ossetes i georgians provoquen desenes de morts als dos bàndols. Ara, quatre anys després, uns nous enfrontaments han provocat un conflicte militar obert entre Rússia i Geòrgia.
