Ouineta o Amaia: ser "camp" o com ser ràndom triomfa
Deus estar farta de veure portades de cançons ràndom on regna el "graphic design is my passion", com l'última de Rosalía, videoclips molt extres amb tants estímuls com els d'Amaia o perfomances completament extravagants com les de Mabel Olea o Ouineta.
Aquest corrent és ser "camp" i en molts casos va més enllà de l'estètica: forma part del dia a dia de moltes artistes i de les seves publicacions a xarxes, com Samantha Hudson.
Què és ser "camp"?
Podríem definir el concepte "camp" com ser peculiar, caòtica, deixada, xorra i inclús grollera. Però, per sobre de tot això, és ser performativa per naturalesa i que la resta en siguin testimonis i partícips.
I la performance troba la seva màxima esplendor en l'humor i la ironia, un altre component essencial d'aquest concepte. Especialment, l'humor negre i absurd, ja que normalment aquest corrent tracta (o critica) drames socials o aspectes tabú en forma de mofa i caricatura.
Les característiques que fonamenten ser "camp", especialment la teatralitat i la sensibilitat, s'associen històricament a les expressions d'aquest col·lectiu. L'exemple més clar són les drag-queens, on la performance, l'extravagància i l'humor són clau. Però també en trobem altres exemples, com el musical "The Rocky Horror Picture Show" o personalitats com John Waters.
Amaia o Rusowsky: cantants que són súper "camp"
Una de les indústries on més presència té l'estètica "camp" és la música. També és una de les que més consumim i, per aquest motiu, ens arriba de forma més directa. Hem avançat alguns noms de cantants que porten aquesta tendència arrelada, però els repassem:
- Amaia. Podríem dir que l'extriomfita és una de les màximes exponents de ser "camp". Darrere aquesta forma d'exposar-se aparentment poc preparada, hi ha el seu director creatiu Daniel Dalfó, també cantant de Mainline Magic Orchestra, que ho té tot ben maquinat.
- Llum. L'artista mataronina ens va encantar a "Eufòria" amb actuacions tan icòniques i teatrals com "La, la, la" de Serrat o "Aviam què passa" de Rigoberta Bandini. És un fact que és una de les referents de la ximpleria i el despatxar petxina del nostre país.
