Pagar amb la cara: el metro de Moscou implanta el reconeixement facial

Qui necessita portar efectiu avui dia? Durant els últims anys hem vist com els sistemes de pagament han evolucionat de manera rapidíssima. Mentre que fa uns anys havíem d'anar a un caixer a treure diners, ara només ens cal apropar el telèfon mòbil a un datàfon per poder pagar el que sigui en qüestió de segons. Una tendència que s'ha accelerat encara més amb la pandèmia i que ara fa un pas més: ja podem pagar amb la nostra cara.

Des del 15 d'octubre, el metro de Moscou ha engegat un nou sistema de pagament: el "FacePay". D'aquesta manera, els usuaris d'aquest transport només necessiten mirar fixament a una càmera per comprar un bitllet. Abans, però, els usuaris han de descarregar-se una aplicació, pujar una fotografia seva i connectar-la a un compte bancari. Segons explica el corresponsal de TV3 a Rússia, Manel Alías, ara mateix el fa servir l'1% dels usuaris i l'objectiu és arribar al 15% en tres anys.

A banda de les comoditats pels usuaris, però, que suposa que l'administració tingui aquestes dades? Organitzacions locals i internacionals adverteixen suposa una pèrdua total de la privacitat, i ho qualifiquen de risc pels drets dels ciutadans. L'ajuntament de Moscou, però, assegura que les càmeres només recullen mesures biomètriques i no dades personals dels passatgers del metro.

Un risc per a la seguretat?

Segons l'expert en ciberseguretat de "Tot es mou", Bruno Pérez, no és que ens encaminem al control total a través de la tecnologia, sinó que ja hi som. Per exemple, la moda d'utilitzar auriculars per bluetooth en comptes d'uns amb cable provoca que anem sempre amb el bluetooth activat, el qual produeix ones que es poden detectar per saber sempre on ens localitzem. "Si que hem de destacar que el sistema de reconeixement facial és un reconeixement biomètric no intrusiu, és a dir, que es capta sense que l'usuari hagi de fer res. És una manera molt fàcil d'identificar-te: però les dades són les mateixes que tenen les operadores del nostre telèfon o les botigues gràcies a la nostra connexió bluetooth", detalla.

En aquest sentit, pronostica que els sistemes de reconeixement facial s'estendran en els anys vinents. "El que em preocupa són les vulnerabilitats d'aquests sistemes. Per exemple, n'hi ha que no són capaços de distingir entre bessons, i també existeixen càmeres que permeten fer-se passar per un altre. Hi ha possibilitat d'enganyar-los", adverteix.

Així i tot, encara que les eines siguin moltes i diverses, aquí a Espanya existeix una llei per la qual aquest control no pot ser obligat, sinó que som els mateixos ciutadans els que hem d'acceptar aquesta vigilància extrema. També hem de tenir en compte que existeixen sistemes de verificació per l'empremta dactilar o l'iris de l'ull, que a diferència dels sistemes d'identificació facial, fan servir parts del cos difícils de registrar si el mateix usuari no ho facilita.

En aquest sentit, per exemple, aquest estiu la notícia que l'Audiència Provincial de Barcelona va denegar l'ús de càmeres de reconeixement facial als supermercats Mercadona per evitar robatoris, justament perquè no seria un control aprovat explícitament pels clients de la cadena.

També es va fer viral fa un mes una fotografia d'un edifici a la plaça Urquinaona on, suposadament, s'havia instal·lat una càmera per identificar els manifestants que es poguessin aplegar a la popular ubicació barcelonina. Més tard, però, es va desmentir que fos una càmera de reconeixement facial, perquè ni els Mossos ni la Guàrdia Urbana disposen d'aquesta tecnologia.