"Parlar amb ella és la meva medicina": el moment més íntim d'"El foraster" a Besalú

Hi ha pobles que et fan sentir petit i després n'hi ha d'altres que et fan sentir... històric. A "El foraster", Quim Masferrer arriba a Besalú amb la sensació que cada pedra pesa segles i porta amb ella més històries de les que cap persona podria explicar.

El pont, el call jueu, les façanes de postal... Tot sembla immutable. Però el que ens fa aturar de debò en aquest capítol no és ni l'arquitectura ni el passat del poble. És en Vicenç parlant de la Rosalia, la seva dona. I llavors, la història d'aquest poble de Girona es fa una mica més gran... i molt més humana.

"Si parlo amb ella, sembla que respiro millor"

En el moment que Quim Masferrer arriba a l'hort d'en Vicenç, el capítol fa un gir d'aquells que et desarmen. Amb la calma de qui ha après a conviure amb el silenci, explica que fa dos anys que va morir la seva dona, la Rosalia. I que des d'aleshores, li parla cada dia.

Quan arriba a casa: "Hola, ja soc aquí." Quan cuina: "Ho faig bé, això?" Fins i tot quan dubta.

El silenci és qui respon, però ell sap que hi és, just al seu costat com hi ha estat tota la vida. És la seva manera d'omplir el buit, de no sentir-se sol. I mentre ho explica, no hi ha música ni artificis que valguin: només un home que estima i que troba en aquest diàleg invisible la força per seguir. "Ella no falla mai", diu.

En Quim no interromp, escolta i acompanya la resiliència d'un home que fa d'un moment trist una lliçó de resistència i amor per a tota la vida. I així, aquest relat del Vicenç crea una d'aquelles imatges del programa que es queden a viure dins nostre per sempre.

El moment ha travessat la pantalla i ha tocat el cor de l'audiència. A les xarxes, els espectadors ho tenen clar: feia temps que "El foraster" no regalava una escena tan emotiva. I ho han dit així:

• "A llagrimeta viva escoltant aquest home."
• "Sempre m'ho passo bé veient 'El foraster', sempre toqueu el cor, però avui m'heu tocat l'ànima."
• "Històries com aquesta emocionen moltíssim. T'adones del munt d'històries que ens dona 'El foraster'."

L'home que fa dels ous d'estruç una obra d'art

El capítol també té aquell punt imprevisible que tant li agrada al programa. Apareix en David, un artista que fa més de trenta anys que transforma ous d'estruç en autèntiques obres d'art. Els poleix, els pinta, els personalitza i els converteix en peces úniques. Allò que molts veurien com una truita gegant pendent de fer, ell ho veu com un llenç.

N'ha personalitzat milers i ha regalat prop de 4.000 peces que han fet la volta al món. Aquí és quan en Quim fa números i proposa un negoci rendible per al poble: si els hagués venut a 25 euros, podria haver aixecat un altre pont a Besalú.

Amb nom inclòs, perquè l'acudit és inevitable: "el pont de Besa-l'ou". Però el millor és on han anat a parar aquests ous personalitzats del David.

Uns ous que han viatjat arreu del món

L'artista ha personalitzat ous d'estruç per al papa de Roma, per a Messi, Laporta... inclús per als reis d'Espanya. Mig món amb un trosset del poble de la Garrotxa a casa seva.

Però la majoria no li han donat ni les gràcies. L'artista recorda que només Laporta va reaccionar quan el va amenaçar d'omplir el Camp Nou amb 4.000 ous. I en Quim veu clar quin seria llavors l'himne a l'estadi blaugrana: "Tot el camp és un flam... d'ou!"

Masferrer tampoc s'escapa de rebre un d'aquests famosos ous personalitzats amb l'eslògan del programa. En un capítol en què fins i tot el mític pont romànic de Besalú és motiu de debat, hi ha una cosa clara: els ous d'en David són únics, com ell.

La vida després del càncer: una lliçó des de la banda del camp

I encara hi ha una altra història que pesa i que deixa en Quim sense paraules: la de la Nuri, entrenadora d'un equip femení de futbol sènior.

Amb 25 anys va rebre un diagnòstic devastador: tenia un càncer de pulmó terminal i "no hi havia res a fer".

Però en cap moment va acceptar aquell final escrit.

El miracle va arribar amb un metge de l'Hospital Trueta que va apostar per un tractament que li va salvar la vida: "Vam fer una químio amb ràdio, vaig perdre 40 quilos, anava amb cadira de rodes..., però va funcionar i vam treure el pulmó esquerre."

I avui és aquí, després de guanyar el partit més difícil de tots, vivint la passió per l'esport, amb una filla i una creença contundent: "La vida és un regal."

Al final, això és el que deixa el pas d'"El foraster" per Besalú; en Quim arriba sentint el pes de la història, però marxa amb la sensació que el poble no és només el seu passat, és la seva gent, que estima, resisteix i crea.