Parot reconeix el "patiment" de les víctimes d'ETA i sortirà sis dies de la presó
L'Audiència Nacional ha concedit a l'etarra Henri Parot, pres des del 1990, sis dies de permís per haver reconegut el dolor de les víctimes del terrorisme.
"Crec que és necessari reconèixer el patiment ocasionat per la meva antiga pertinença a ETA i intentar, en la mesura del possible, reparar-lo", escriu Parot en una missiva enviada a la junta de tractament el 2022. "No hauria d'haver passat mai".
En la carta, Parot cita amb noms i cognoms les 33 persones a qui va assassinar, com Carmen Tagle González, la fiscal de l'Audiència Nacional que investigava la banda terrorista, morta a trets a Madrid el 1989. Parot també és responsable d'un atemptat en un quarter de la Guàrdia Civil a Saragossa, en el qual van morir onze persones, incloent-hi cinc nenes.
El jutge José Luis Castro destaca l'evolució "favorable" de Parot, que obté "qualificacions excel·lents" en les activitats de la presó de Sant Sebastià on compleix condemna. També valora que el "tractament penitenciari ha incidit en l'assumpció delictiva i les seves conseqüències". El magistrat creu que el risc de fuga és "molt baix" i el xifra en un 5%.
Doctrina Parot
Parot està condemnat per assassinats, atemptats, estralls, lesions i terrorisme. Va complir 30 anys, els màxims que permetia la llei. Mentre era a la presó, va rebre una nova condemna, d'onze anys, per enviar una carta a la banda terrorista en què reclamava atemptats contra "objectius vitals".
Precisament aquesta acumulació de condemnes va propiciar l'anomenada "doctrina Parot", establerta pel Tribunal Suprem el 2006 i que determinava que els beneficis penitenciaris no s'aplicarien sobre el límit màxim de 30 anys, sinó sobre les penes per separat.
A la pràctica, la doctrina Parot va servir per evitar rebaixes en el temps d'empresonament de condemnats per delictes greus, molts dels quals membres d'ETA.
El 2013, el Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg va tombar la doctrina Parot, arran d'un recurs presentat per la també etarra Inés del Río.
Homenatges a etarres
També aquest dilluns, a l'Audiència Nacional, sis acusats per organitzar actes d'homenatge a ex-presos d'ETA han reconegut els danys causats i s'han compromès a no repetir-los. Els sis acusats evitaran entrar a la presó gràcies a un acord amb la Fiscalia, que ha rebaixat la petició de pena a dos anys.
Entre els acusats hi ha tres membres destacats d'ETA: José Antonio López Ruiz (Kubati), Carlos Sáez de Eguilaz i Felipe San Epifanio. També hi ha tres membres de la Comissió de Presos de Sortu: Haymar Altuna Junco, Oihana Garmendia Marín i Oihana San Vicente Sáez de Cerain.
La causa ha investigat la campanya anomenada "Kalera kalera", que organitzava "ongi etorris" (benvingudes) i altres actes d'homenatge a membres d'ETA.
