Pedres com taronges a Sant Pere de Torelló, un any d'una pedregada amb pocs precedents
Era un divendres a la tarda. La majoria de tallers i empreses del polígon industrial de Sant Pere de Torelló, a la comarca d'Osona, havien tancat aquell dia. Començaven vacances. Però el cel els va caure a sobre, literalment.
Josep Llinares, que porta una empresa familiar que fa peces de fusta, ho recorda:
Era a casa. Havíem tancat al migdia i cap allà a les 6 van començar a caure ous. Pedres com ous. I no parava. Va durar mitja hora llarga. No ho havia vist mai.
El magatzem era ple d'estocs amb dos milions de peces per entregar al setembre que van quedar arruïnats. "Quan hi vam arribar vam veure el daltabaix", explica.
El fals sostre havia caigut pel pes de l'aigua i la pedra i va quedar al descobert el sostre d'uralita completament foradat.
Teulades esmicolades i danys a tot el poble
Sant Pere de Torelló, de 2.600 habitants, va ser el municipi més afectat per aquest fenomen extrem a la Vall del Ges: un miler d'habitatges, sobretot al nucli antic, van quedar afectats; 300 cotxes aparcats al carrer, amb els vidres rebentats i la carrosseria abonyegada; 37 equipaments municipals danyats, entre ells l'escola pública; i la majoria d'empreses del polígon amb desperfectes importants.
L'alcalde, Jordi Fàbrega, explica que s'havien de fer reparacions urgents, sobretot a les teulades:
Vam tramitar 800 llicències d'obres en només 15 dies. Aquell dia van caure 50 litres, però durant tot l'agost, més de 200. Va ploure gairebé cada dia i a la gent els entrava l'aigua a casa
Per això l'Ajuntament va optar per una fórmula de llicència automàtica en què els propietaris assumien la responsabilitat de l'actuació. Si no hagués estat així els tràmits haurien durat setmanes o mesos.
"Hi hauria d'haver canvis legislatius perquè en casos de catàstrofes naturals la resposta sigui immediata", assenyala.
A l'espera de les reparacions, molta gent va optar per tapar el sostre amb lones, com Josep Garcia, propietari d'un taller mecànic. "Nosaltres treballem el metall i tenim 8 màquines de ferro que van quedar afectades per la pedra. Les vam tapar amb lones perquè l'aigua no les malmetés més", explica, rememorant aquell dia: "Jo era al taller acabant de tancar i em vaig refugiar sota una taula perquè queien pedres grosses com taronges... fins que va passar tot".
Per sort ningú va prendre mal, però va ser molt dur. No ens podíem permetre tancar l'empresa i un any després per fi ens estem recuperant
Sant Pere de Torelló, lliure d'amiant
Un dels principals maldecaps va ser que molts sostres d'empreses, coberts o granges eren d'uralita: 70.000 metres quadrats en total, com 7 camps de futbol.
Quan la uralita s'esmicola deixa anar fibra d'amiant que és molt perjudicial si es respira.
Per això la retirada la van fer empreses especialitzades. Hi han estat tot un any, de la feina que hi havia. L'alcalde diu que "del desastre n'hem fet virtut perquè ara gairebé no queda uralita al poble. Som un municipi lliure d'amiant".
Europa obliga a la retirada total d'aquest material dels edificis el 2035 i la Generalitat té un pla per anar retirant les cobertes amb subvencions que s'atorguen cada any. A Sant Pere de Torelló va obrir una línia d'ajudes de 2 milions d'euros.
Ha passat un any i encara queda alguna reparació per fer, però el poble ha recuperat la normalitat. Ara bé, l'ensurt encara dura. Que l'hi diguin al Josep Garcia: "Jo quan veig que el cel s'enfosqueix i s'albira tempesta ja tremolo, que no torni a passar."
