Penjar els hàbits, a "Signes dels temps"
Si un capellà demana la secularització, quin procés diu l'Església que ha de seguir? El dret canònic preveu la secularització de bisbes? Per què existeix el celibat? Ho explica Eulogi Broto, professor de Dret Canònic de l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB).
Broto diu que "un procés de secularització acostuma a trigar uns dos anys, si bé en alguns casos s'enllesteix en 8 mesos". I afegeix: "No sabem si el bisbe emèrit Xavier Novell ha demanat la dispensa de l'obligació del celibat. Si no ho hagués tramitat i es casa pel civil cometria un delicte canònic, que comporta l'expulsió de l'estat clerical".
I és que la renúncia "per motius personals" del bisbe de Solsona, Xavier Novell, ha reobert el debat sobre el celibat. Xavier Novell, a l'agost, va renunciar a ser bisbe de la diòcesi de Solsona i, fa poc, el ja bisbe emèrit ha sol·licitat la documentació necessària per casar-se per la via civil amb la dona de qui s'ha enamorat. Un tema que ha despertat un fort interès mediàtic i que el programa tractarà amb respecte.
Aquest diumenge, "Signes dels temps" també entrevista Josep Lligadas, teòleg i exrector de la parròquia de Santa Maria de Mataró. Fa 26 anys que va penjar els hàbits i es va casar amb la Mercè Solé, treballadora social, que també comparteix el seu testimoni. Tots dos continuen vinculats a l'Església.
Per Lligades, la cosa més valuosa del fet de ser capellà era dir l'eucaristia. "Els primers temps ho vaig enyorar. Vaig canviar d'estar a dalt, a seure als bancs de baix quan anava a missa el diumenge, com qualsevol altre cristià", comenta. També explica en l'entrevista que "el procés de secularització va ser dur. Malgrat tot, les persones del bisbat que hi van intervenir em van tractar molt bé. Ens vam casar pel civil el setembre del 1994. I al desembre, quan va arribar la dispensa del celibat, ho vam fer per l'església a la parròquia de Santa Maria del Gornal de l'Hospitalet". Aquest capellà casat, considera que, a més de l'amor, el matrimoni és una societat d'ajuda mútua i d'admiració de l'un per l'altre.
Mercè Solé, la seva dona, diu que "per mi casar-me per l'església va suposar sentir-me alleujada i acollida per la mateixa Església". El matrimoni al llarg d'aquests anys ha continuat compromès amb l'Església i, també, amb temes socials. Mercè Solé relata: "El fruit principal és el de l'amor mutu i el de l'amistat amb molta gent. I altres fruits són l'acollida a casa del Jordi, el germà del Josep, que té una discapacitat, i haver cuidat persones grans de la família fins al final de la seva vida. Fer tot això junts per nosaltres és molt important." A tots dos els agrada pregar junts, i ara participen en la parròquia de Sant Joan de Viladecans, el lloc on viuen.
El programa
"Signes dels temps" és un dels programes més veterans de TV3, amb 35 anys d'emissió. Des del març del 2020 es presenta amb un nou format dirigit i presentat per la periodista Montserrat Esteve, amb Agustí Vila de realitzador, Imma Segarra de productora, Joan Grané d'ajudant de realització, Roser Costa a la producció, Eulàlia Tort a la redacció i Àngels Serres a la documentació.
El programa vol ser un espai de reflexió obert i pròxim sobre l'actualitat de l'Església catòlica, amb protagonistes d'aquí i d'arreu del món que treballen per defensar els drets humans, la cultura de la pau i la no-violència, l'espiritualitat, la justícia social i la sostenibilitat del planeta. "Signes dels temps" tracta temes pròxims a la realitat quotidiana, tenint en compte els valors cristians, i posa en valor el sentit de la vida religiosa en una societat cada cop més secularitzada. A més, amplia la mirada cap a l'ecumenisme, el diàleg interreligiós i la saviesa de les tradicions.
tv3.cat/signesdelstemps
facebook.com/signesdelstemps
twitter.com/signesdelstemps
