Per què amaguem la mort? Quatre dones trenquen el silenci del dol
La Thais, la Júlia, la Juliana i la Rita han perdut persones estimades en circumstàncies molt diferents: per suïcidi, després d'una malaltia llarga, sota custòdia policial o durant la pandèmia de la covid-19. Tanmateix, totes han topat amb impediments que evidencien les barreres per viure els comiats i les pèrdues de manera cuidada, d'acord amb les necessitats de les persones en dol. Les seves experiències mostren les arestes complexes de la gestió de la mort i la dificultat per donar espai als malestars i a les vulnerabilitats.
Al documental "Viure la mort", d'"El documental", les veus d'experts i professionals del sector funerari, l'àmbit sociosanitari i l'administració pública completen l'anàlisi sobre els impactes d'una societat que ha invisibilitzat la mort i l'ha relegat a l'esfera privada.
Thais
El 14 de febrer del 2016, la Thais va perdre per suïcidi el seu company Pablo. Això va alterar les vides de la família del Pablo i també de l'Ateneu La Base (Poble-sec, Barcelona), l'espai de militància on es van conèixer. La Thais inicia un camí de guariment col·lectiu i individual per donar espai als malestars i les vulnerabilitats. Al llarg de tres anys, comparteix vivències, records i reflexions al voltant d'una pèrdua que trenca convencions socials i tabús.
El dol públic està mal vist perquè afecta el gaudir dels altres.
Júlia
La mort de la mare, després d'una llarga malaltia, i l'acompanyament de la seva germana Marina són els detonants perquè la Júlia s'impliqui en l'activisme de Som Provisionals. L'associació busca construir una xarxa de suport per cuidar el fet de morir amb amor i en comunitat, alhora que promou l'empoderament i la sobirania en els comiats. Amb aquesta militància, la Júlia ha ressignificat la seva relació amb la mort, tant de les persones que estima, com la pròpia.
Acomiadar una persona estimada fa comunitat. Per això és important cuidar els rituals.
Juliana
La Juliana i la seva família van arribar a Catalunya des de Colòmbia l'estiu del 2023. La nit del 21 d'agost, el seu marit Brian va ser detingut per la policia quan anava a comprar. No va tornar viu de la comissaria. Arran de la mort sota custòdia policial, la Juliana busca justícia per al Brian, els seus dos fills i tota la família. La Llei d'Estrangeria i les desigualtats econòmiques impacten greument en el seu dret a celebrar un comiat digne.
No vam permetre un funeral comunitari, sense nom, sense làpida, sense missa...
Rita
La mare de la Rita va ingressar a l'Hospital del Mar de Barcelona el 2021. Unes setmanes després es va morir. Encara en context de pandèmia per la covid-19, denuncia que la funerària no va complir les voluntats de la mare. La Rita comparteix l'impacte que ha tingut no poder garantir el desig de la mare, honrar les necessitats que en vida havia expressat i tenir l'espai per acomiadar-la en família.
Ja que ens obliguen, quan morim, a ficar-nos en algun lloc, hauria de ser gratuït. L'administració s'hauria de fer càrrec d'aquest servei.
