Per què anem tan atapeïts al transport públic a l'àrea de Barcelona: més viatges i més recurrents
Cada dia s'estén entre els usuaris del transport públic la sensació de viatjar més abarrotats. És cert que l'ús del transport públic ha assolit màxims històrics. I que la crisi de Rodalies té a veure amb una ocupació més gran d'altres mitjans.
Però la imatge diària del metro o el bus ple en hora punta respon també a altres factors. La bonificació de tarifes i més població repartida pel territori en són alguns exemples.
Un ús més intensiu
L'any passat hi va haver gairebé 1.200 milions de viatges en transport públic a l'àrea de la gran corona de Barcelona, totes les zones tarifàries sumant-hi les comarques del Ripollès, el Berguedà i el Solsonès.
Això són gairebé 600 milions més de viatges que el 2019, abans de la pandèmia. Amb la particularitat que, segons ha explicat a 3CatInfo Manuel Valdés, director general de l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM), s'ha crescut més "en la recurrència dels mateixos usuaris amb més viatges, que no pas en nous usuaris".
Un fenomen, el de més recurrència, que també queda reflectit a l'Enquesta de Mobilitat en Dia Feiner que elabora l'Institut Metròpoli.
"El transport públic va incorporar l'any passat només una mica més d'un 1% de nous usuaris", explica la cap de Mobilitat d'aquest institut, Núria Pérez, que assegura que, en canvi, "un 10% declarava que l'utilitzava més intensament, potser per a desplaçaments que abans feia caminant".
També hem de tenir en compte el creixement de la població i la seva dispersió cada cop més àmplia pel territori. Més de la meitat dels habitants de l'Àrea Metropolitana viuen fora de l'àmbit on treballen. I això en un moment de creixement de l'activitat econòmica.
Rodalies obliga a reforçar el metro
I com hi influeix la crisi a Rodalies? Segons els experts, aboca més gent cap a la resta de mitjans de transport perquè busquen fiabilitat. És el cas del metro, que va molt més ple.
És per això que TMB ha decidit reforçar l'L5 i l'L1. "Després de Setmana Santa posarem en marxa un tren més en hora punta, primer a l'L5 i després a l'L1", va anunciar fa poc la presidenta de TMB, Laia Bonet, a Betevé.
D'aquesta manera, a l'L5, el metro passarà en hora punta cada 2 minuts i 24 segons.
El rol dels autobusos
El paper clau dels autobusos urbans i interurbans també ha vingut per quedar-se força temps, sobretot davant la previsió que posar al dia Rodalies va per llarg.
Per Manuel Valdés, director general de l'ATM, els autobusos aporten "flexibilitat" i permeten atendre "nous punts de demanda o fer reforços més ràpidament, perquè el tema ferroviari és més lent".
Tot i la sensació de viatjar atapeït a l'hora punta, el teletreball i més flexibilitat horària heretats de la pandèmia han canviat alguns hàbits.
"El pic del matí és inferior al de la crisi del 2008, es reparteix millor durant el matí i la tornada a casa es fa més aviat", explica diu Núria Pérez.
Les solucions
Els experts coincideixen que entre les solucions per evitar un hipotètic col·lapse del transport públic hi ha la creació de més infraestructures, que hi hagi freqüències i la intermodalitat entre diferents tipus de transport.
"Cal fer més infraestructura, optimitzar l'explotació amb més freqüències en la mesura que ho permeti la capacitat de la xarxa i potenciar la intermodalitat amb la combinació de mitjans de transport públic", conclou Sergi Saurí, professor de la UPC i director del Centre d'Innovació del Transport, CIMNE.
