Per què cada cop hi ha menys petxines a les platges? Collir-les afecta tot l'ecosistema

Quantes platges recordem que fa només 30 o 40 anys eren plenes de petxines i closques de cargol que ens meravellaven? Ara són moltes les platges en què no observem a la sorra gairebé cap d'aquests elements amb què els nens jugaven i molts col·leccionaven o se'n feien polseres. Per què desapareixen les closques de les nostres platges?

Diversos científics en destaquen l'augment del turisme. El costum d'endur-se-les de record --gairebé una tradició-- en té bona part de responsabilitat.

Un equip de paleontòlegs de la Universitat de Barcelona va iniciar un estudi el 1978 a les platges de Salou per estudiar una espècie de petxina concreta. 30 anys després van observar uns canvis tan grans en la mateixa platja que es van adonar que havien fet un descobriment que no tenia res a veure amb el seu estudi inicial i que era molt més transcendental. Les petxines estaven desapareixent, i tan ràpidament que en només tres dècades se n'havien perdut el 65%.

Van creuar les dades amb moltíssimes d'altres per esbrinar el perquè de la misteriosa desaparició de les conquilles, dades meteorològiques, d'onades... i també d'afluència turística. I mentre que en les variables meteorològiques i d'onades no hi van trobar cap relació, les proves apuntaven als visitants de les platges.

"La sorpresa va ser que mentre el turisme s'havia multiplicat per tres, la disminució de petxines havia sigut un 65% al llarg de tot l'any, i concretament a l'estiu la desaparició encara era més gran." Ho explica el catedràtic emèrit de Paleontologia de la Universitat de Barcelona Jordi Martinell Callicó.

Al llarg d'aquests 45 anys, des que va iniciar l'estudi, Callicó ha comprovat de primera mà quins són els efectes de la pressió humana sobre aquests ecosistemes. Els utilitzem per al lleure, però tenen un equilibri que, per exemple, enretirant les petxines de la sorra, trenquem.

"I no només hi afecta que les recollim", afegeix el catedràtic. En augmentar el turisme, els sistemes de neteja són més agressius i "la maquinària no només s'enduu escombraries, també tots els elements naturals com algues, restes de posidònia, fustetes... i també les closques".

Com impacta la desaparició de les petxines?

Els efectes negatius que té la pèrdua de petxines són moltíssims i molt greus, més enllà del contingut sentimental que té deixar-ne de veure en les platges de la nostra infantesa.

I és que són refugi d'abundants organismes com cucs, crancs i invertebrats diversos. Per tant, si desapareixen, totes aquestes espècies poden desaparèixer, però de retruc els seus depredadors que en depenen també.

Afegim-hi que les conquilles, que trobem tan boniques i atraients, també ens protegeixen a nosaltres. En fragmentar-se, són un dels components de la sorra. Així que les petxines ajuden a mantenir la sorra estable, frenant que les onades o els temporals se l'enduguin.

La pèrdua de la sorra de les platges és un problema que fa anar de corcoll ajuntaments de tota la costa catalana, en un context de crisi climàtica amb temporals de mar cada cop més intensos.

Per mantenir les platges, les diminutes closques hi tenen el seu paper, com destaca la paleontòloga Rosa Domènech Arnal, que també va participar en la investigació: "Si traiem una part dels elements que formen part d'aquesta platja, s'alteren les composicions granulomètriques de la sorra".

I fins i tot, el fet que hi hagi menys petxines modifica la composició física de l'aigua, fent que sigui més difícil que al mar hi hagi més animals vius que tenen aquestes closques.

Domènech Arnal explica per què això pot comprometre moltes espècies: "Les petxines estan compostes per carbonat càlcic, i l'aporten a l'aigua. Els animals construeixen els seus esquelets a partir dels elements que hi ha al mar. Si hi deixa d'haver aquest carbonat càlcic o disminueix, tenen menys elements per construir els seus esquelets."

I és que al món natural tot es reutilitza. Si un mol·lusc mor, els que neixin utilitzaran el carbonat càlcic que ells han deixat. "Formen part de tota una cadena que no podem trencar, i ho estem fent", afegeix la paleontòloga.

Si al mar no hi ha mol·luscs, a la platja no hi ha closques

Està clar que al darrere de la desaparició de les petxines i closques de cargol hi ha més causes.

La contaminació, l'escalfament de l'aigua del mar (efecte de la crisi climàtica) o l'excés d'embarcacions que tiren l'àncora en fons que són l'hàbitat d'aquestes espècies són també responsables que aquestes espècies, vives, disminueixin.

I Jordi Martinell hi torna a assenyalar el turisme massificat. "Mirem qualsevol platja. A l'estiu està plena de persones banyant-se o dretes amb l'aigua fins als genolls. En aquella sorra que trepitgem, a sota, hi viuen tellines, cloïsses... Viuen enterrats en el sediment a poca profunditat, a uns pocs centímetres".

Tan greu és endur-se només una petxina?

Però els investigadors destaquen la importància del que sembla un gest inofensiu, que és endur-se-les, ja que és fàcilment evitable: "Simplement, fem-los una foto i enduguem-nos un bonic record", diu en Jordi Martinell.

"També caldria repensar com netegem aquestes platges", afegeix.

Jordi Martinell les coneix molt bé. És home de costa, a més de científic. Ens ensenya una closca nacrada brillant impressionant. "És una orelleta o sabateta de la Mare de Déu. Fa poques dècades, n'hi havia moltíssimes. Ara, ni una."

Ens pot semblar que agafar-ne una de sola és inofensiu i que tot aquest estudi i fins i tot aquesta notícia és exagerada. Però si es calcula que al món hi ha uns 10.000 milions de visitants a platges, suposem que només s'enduguessin una petxina una de cada 100 persones. Resultat: al món desapareixerien 10.000 tones de closques, l'equivalent a tres piscines olímpiques.

Evidentment, la xifra és molt més gran, ja que són bastants més que una de cada 100 les persones que s'emporten petxines, i no només una.

"Això té efectes més importants, per exemple, en platges de zones més exòtiques per a nosaltres, com poden ser zones del Pacífic o zones de la costa americana, on hi ha unes petxines molt més grans i que marxen d'allà a les butxaques de la gent a tones pràcticament", afegeix Rosa Domènech.

La multa per endur-se petxines

Efectes negatius ambientals a banda, endur-se petxines de la platja està prohibit a Espanya.

La llei de costes considera que la sorra, les pedres, les petxines i les closques de cargol, a més dels fòssils, són béns de domini públic i treure-les de la platja és il·legal.

Així que, si caieu en la temptació d'endur-vos-en, pot ser que us hàgiu d'enfrontar a una multa d'entre 500 i 3.000 euros.