Per què cap enquesta va encertar el resultat de les eleccions del 23J
Contra tot pronòstic -si mirem el que preveien la majoria d'enquestes-, PP i Vox no han aconseguit majoria absoluta a les urnes. De totes les enquestes publicades dies abans de les PP i Vox no han aconseguit majoria absoluta a les urnes. De totes les enquestes publicades dies abans de les eleccions generals d'aquest diumenge i el mateix dia de les eleccions, cap d'elles ha pogut preveure el resultat: la dreta ha guanyat, però no suma majoria absoluta i el bloc progressista podria arribar a sumar la majoria amb els vots de Bildu, ERC, PNB i Junts.
La majoria de sondejos donaven una victòria àmplia del PP amb més de 140 escons, auguraven la pèrdua de diputats a la banqueta socialista i parlaven de la suma de PP i Vox per a la majoria absoluta com si fos inevitable després de dues legislatures amb Pedro Sánchez a la Moncloa.
Algunes fonts apunten que aquesta remor al voltant dels sondejos, tan útils per als comitès de campanya dels partits, hauria beneficiat el bloc progressista. Les enquestes haurien arribat a la població com aquell que diu "que ve el llop" i la por a l'arribada de l'extrema dreta al govern espanyol hauria donat més vots als partits progressistes.
El president d'una de les empreses demoscòpiques, GAD3, Narciso Michavila, apunta a la por com a agent activador del vot:
Per a l'elector d'esquerres que es va quedar a casa a les municipals i autonòmiques, la por, l'alerta neofeixista, ha tornat a funcionar com l'abril del 2019, i llavors sí que ho vam saber veure.
La dreta estava motivada per anar a votar perquè volia un canvi, com ja van expressar a les urnes a les darreres municipals del 28 de maig. En aquest sentit, el politòleg i director del Centre d'Estudis d'Opinió, Jordi Muñoz, apunta a la reacció de l'esquerra a la mobilització de la dreta:
El bloc electoral de la dreta estava més mobilitzat i tenia moltes més ganes d'anar a votar. Quan hi ha un bloc o camp ideològic més mobilitzat també té més ganes de contestar les enquestes. Si no es té prou en compte, a l'hora de fer les estimacions pot portar a situacions com aquesta.
Així i tot, la majoria d'enquestes sí que van encertar la victòria del bloc PP-Vox encara que no endevinessin el nombre d'escons. A excepció de l'enquesta de l'organisme estatal CIS, Centre d'Investigacions Sociològiques, que apuntaven a una victòria del bloc d'esquerres. Malgrat que augurava una victòria en escons per al PP, i això sí que ha passat.
El director del CIS, l'exsocialista José Félix Tezanos, ha estat acusat sistemàticament de publicar enquestes amb un biaix a favor de l'esquerra. El CIS donava a PSOE i Sumar fins a 185 escons i, en canvi, s'ha quedat a 153.
Un altre possible motiu per justificar aquesta falta de precisió a les enquestes, és que la llei electoral prohibeix publicar enquestes després de l'últim dilluns de campanya. En aquestes eleccions, el 16 de juliol va ser l'últim dia per a publicar enquestes. I aquest bloqueig no hauria permès captar la intenció del vot pocs dies abans de les votacions.
Així i tot, els sondejos del mateix dia de les eleccions, que sí que haurien pogut preveure la intenció de vot fins a l'últim moment, com el que publicar TV3 en el moment que van tancar els col·legis electorals també apuntaven a una possible majoria del bloc PP-Vox.
De totes maneres, no tothom ho veu igual. La directora del gabinet d'estudis sociològics GESOP, Àngels Pont, defensa que les enquestes no anaven tan desencaminades i que més aviat s'havia creat un marc mental que apuntava a la majoria de PP i Vox:
Les enquestes no han fallat tant o no han fallat més que altres vegades. S'havia creat un marc mental que guanyava de sobres la dreta i això no és el que deien totes les enquestes. Deien que pujava el PP, que es mantenia el PSOE i que els altres dos, Sumar i Vox, estarien empatats
Són estimacions orientatives i les dificultats de predir el canvi de vot a última hora condicionen, però crida l'atenció que, de més d'un centenar d'enquestes publicades durant la primera quinzena de juliol, gairebé cap encerta el dibuix del Congrés dels Diputats, amb desviacions de fins a 45 escons.
