Per què els barcelonins no compren a la Boqueria?
Un cop superades les restriccions de la pandèmia, els clients majoritaris del mercat de la Boqueria tornen a ser els turistes. L'Associació de Comerciants es proposa equilibrar la clientela amb compradors locals i reclama l'atenció de l'Ajuntament.
Jordi Mas és el nou president de l'associació. Té una experiència àmplia en el sector del comerç com a soci director de la consultora de retail Crearmas.
Mas lamenta la imatge que els barcelonins tenen d'un mercat ben singular.
A la Boqueria tenim 210 comerços i això és poc habitual a la ciutat de Barcelona. És el mercat més emblemàtic, amb més parades, i avui dia el barceloní s'ho està perdent. La gent es queda amb la foto de l'entrada: sucs i productes turístics.
Barcelona s'està recuperant com a destí turístic després de la pandèmia. Els visitants tornen a entrar a la Boqueria, com un més dels atractius de la ciutat.
Ara mateix, els turistes són els clients majoritaris al mercat de la Rambla. 7 de cada 10 compradors són forasters. L'Associació de Comerciants voldria equilibrar-ho.
El nostre ideal seria tenir la meitat de clients turistes i la meitat locals. Però sabem que això és una utopia. Pensem que hem tingut dos anys i mig de pandèmia, amb un mercat buit, i els residents a Barcelona no han vingut.
Per això, la Boqueria reclama la complicitat de l'Ajuntament de Barcelona perquè ajudi els comerciants, que tenen una feinada per aconseguir que els barcelonins es tornin a fer seu el mercat.
Necessitem que l'Ajuntament de Barcelona també es posi les piles perquè arribar al centre no sigui tan complicat. La Boqueria s'ha de transformar, en infraestructures, en els tipus de llocs, perquè potser falten parades amb nous productes.
Hi ha moltes propostes apuntades. Els comerciants voldrien, per exemple, aprofitar les dues places del mercat, la plaça de la Gardunya i la de Sant Galdric, per fer diferents activitats relacionades amb la moda i la gastronomia, oferir concerts de petit format o explotar al màxim les possibilitats formatives de l'Aula Boqueria, integrada dins del mercat.
Un altre front per a la transformació del mercat de la Rambla té a veure amb noves formes de gestió i d'oferta. S'ha de dur a terme la digitalització de la instal·lació i promoure els conceptes d'e-comerç i delivery a les seves parades. Abans, però, s'han de tocar altres tecles.
La digitalització s'ha de fer tocant de peus a terra i amb sentit comú, i per descomptat que ens hi posarem. Però la prioritat és que la botiga tingui color, que tingui un bon producte. Si això que és la base no ho complim, ni metavers ni digitalització.
Un bon producte i una bona presentació que siguin atractius tant per a la clientela local com per a la forestera.
L'oferta, diu Jordi Mas, s'ha de dignificar, perquè les parades enfocades només als visitants de fora perjudiquen la imatge del mercat.
Això fa molt de mal, moltíssim. Però és molt delicat i molt perillós, perquè nosaltres tampoc podem ficar-nos a casa de cada establiment. Necessitem dignificar la posada en escena perquè no val tot.
El president dels paradistes reconeix la rellevància dels turistes per al mercat i en aquest sentit es posiciona a favor de l'arribada de grans creuers al port de Barcelona.
Que vinguin, si us plau. Això és molt positiu per al mercat de la Boqueria i per a tota la ciutat de Barcelona. Hem de pensar que, si no venen aquí, se n'aniran a altres llocs.
La Boqueria espera que la transformació de la Rambla serveixi per portar al passeig una oferta comercial de qualitat.
Per al 2023 hi ha previst arreglar el paviment del mercat i també volen posar xarxes per evitar que hi entrin els coloms. Tot plegat, amb un objectiu:
Hem de fer accions perquè el barceloní es desperti i digui: 'Uau! Hem de baixar a la Boqueria!'
