Per què es fan obres a l'R4: què és el tercer carril que s'ha de construir?
Adif ha començat les obres del tercer carril ferroviari a l'R4 entre Sant Vicenç de Calders i Vilafranca del Penedès. Està previst que durin set mesos i obligarà els passatgers de la línia R4 de Rodalies a utilitzar un transport alternatiu. Però què és exactament el tercer carril, o tercer fil, que s'està construint a diversos trams del corredor mediterrani? L'explicació cal buscar-la en l'ample de via per on passen els trens.
Des del segle XIX, l'ample de via que es va implantar a Espanya és l'ibèric, amb una separació d'1,6 metres entre les dues vies. És diferent del que es va acabar implantant, després, a bona part d'Europa. L'ample estàndard o internacional té una separació d'1,4 metres.
Un pam de diferència que suposa, d'entrada, un problema per al corredor mediterrani, que pretén unir Algesires amb la frontera francesa amb ample internacional, per tal que els trens de mercaderies puguin connectar amb Europa.
Quines possibilitats hi ha, aleshores? Com explica Jordi Julià, consultor de transport i professor de la UPC, "no pots agafar les vies d'ample d'ibèric i canviar-les a ample internacional, perquè aleshores els trens de Rodalies ja no hi podrien passar. I tampoc pots fer una nova línia d'ampla internacional paral·lela pel cost econòmic i per l'impacte ambiental que suposa".
Imaginem-nos, per exemple, una altra linia travessant el Penedès. Per tant, la solució és agafar la línia actual de Rodalies i posar-hi un tercer carril
D'aquesta manera, es facilita que per la mateixa via hi puguin passar trens de Rodalies en ample ibèric i trens de mercaderies en ample internacional. És, per tant, una solució intermèdia.
El tercer carril no és necessari entre la frontera i Barcelona, on les vies d'ample internacional que utilitza l'alta velocitat serveixen per a les mercaderies. Però sí que s'acabarà implantant a tot el tram de corredor mediterrani entre Martorell i Tarragona.
De tota manera, segons Julià, el problema de fons no és l'ample de via. "El problema important és utilitzar una mateixa via per fer-hi passar mercaderies i viatgers, i això té unes limitacions de capacitat. Això passa en tots els àmbits de la vida. Si soc molt ric, tindré una casa més gran. Si no, em quedo amb la casa que tinc i l'aprofito com puc, i si necessito més capacitat li poso més lliteres i més armaris", explica gràficament.
La solució, doncs, és que passatgers i mercaderies comparteixin vies en alguns trams. Almenys, de moment. Una possibilitat que no convenç ni els usuaris ni les empreses.
La plataforma Quiero Corredor, impulsada per empresaris de tot el litoral mediterrani, reclama doble plataforma per tot el corredor. És a dir, dues vies per sentit, per separar els trens de passatgers dels de mercaderies.
